Celebrant a festa de Pentecostès, ens podem adonar que l’Esperit Sant ens ajuda en tot: des de fer possible la nostra relació amb Déu i la fe en Jesús fins a capacitar-nos per a tractar els altres d’una manera nova. Són els signes de vida que posa al nostre abast i ens obre el cor a una transparència que farà possible el testimoni per la força interior rebuda. Els 7 dons de l’Esperit Sant són una manifestació de la seva acció transformadora en nosaltres i en el món. L’Esperit Sant és una promesa de Jesús. Ell mateix ho diu així: «Quan rebreu l’Esperi Sant damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus» (Ac 1,8). Per la fe sabem que el podem rebre en la nostra vida fins el punt de dir amb convenciment «és Déu en mi». Déu, que és tot amor m’ha fet seu, ha pres possessió de la meva vida i viu en mi. Quins són i què són aquests dons?

El do de saviesa és comprendre a fons la Paraula de Déu, viure-la en la senzillesa de la donació i al servei als germans per amor. És el gust per les coses de Déu. La saviesa és aquell do que esdevé capacitat per captar quan un esdeveniment, una paraula, un pensament, un comportament és segons la voluntat de Déu. L’art de la saviesa s’aprèn, però sobretot es demana i es rep. 

El do d’enteniment o d’intel·ligència ens capacita per entendre com Déu ens ajuda a veure-ho tot com Ell ho veu, amb tendresa i amor misericordiós. Ens introdueix en les raons que adquirim i ens proporciona el sentit que fa que també expliquem amb paraules i amb la vida quina és l’esperança que tenim. 

El do de ciència és el complement dels dos anteriors i ens dona la capacitat d’aprofundiment en el misteri de Crist, fins arribar al perquè de la seva mort i al sentit de la resurrecció. Ens ajuda a comprendre les crides més radicals que hi ha a l’Evangeli, ens identifica vitalment amb Jesús i posa els mitjans necessaris per a conèixer-lo més.

El do de consell ens situa en la línia dels grans orants de la Bíblia, entre ells els profetes, que mai no s’atreveixen a parlar sense abans haver escoltat Déu en el silenci humil i la pregària del cor. Bons consellers són els pares i mares, catequistes, animadors socials, consiliaris, directors espirituals…, algú que sap discernir i ens ajuda a créixer. 

El do de fortalesa és el do del coratge, la valentia, la tenacitat, el martiri, i actua en les circumstàncies difícils o adverses, en moments de perill o desànim, de grisor religiosa o afebliment espiritual. Un do necessari per a viure en cristià, especialment per als joves i tota persona que ha de fer-se creïble en el seguiment de Jesús. 

El do de pietat comunica el sentiment profund de sentir-se fill, la convicció de fe del qui anomena a Déu «Pare». Ajuda a estimar, compadir, consolar i en son resultat  l’acolliment, el servei, l’acompanyament, la correcció fraterna, la cooperació, la corresponsabilitat, la sinodalitat. Ens fa capaços de comunicar la tendresa de Déu i fer-la arribar a totes les perifèries geogràfiques, humanes i existencials.  

El do del temor de Déu ens ajuda a reverenciar-lo com expressió d’amor, a pensar i a parla de Déu amb sobrietat, amb respecte, amb humilitat. El vertader temor de Déu no és por ni feblesa, sinó la consciència que té el fill de no correspondre a l’amor rebut, aquella sensació temorenca de no arribar a fer prou el bé.