M’agrada el qualificatiu d’home d’esperança

Ho va dir amb totes les lletres el màrtir sant Òscar A. Romero, bisbe del Salvador, assassinat fa uns anys mentre celebrava l’Eucaristia, tot un referent per als qui volem viure la valentia que comunica l’Evangeli quan s’arrela en el cor de la vida personal i del poble, una vida marcada per l’esperança activa que prové de la força de Crist Ressuscitat. Aquest és el seu testimoni: «M’agrada el qualificatiu d’home d’esperança. Crec que és la meva missió. Jo he intentat sembrar esperança, mantenir-la en el poble. Hi ha un Crist alliberador que té força per a salvar-nos. Jo intent posar a la meva gent en aquesta esperança. Com a pastor, estic obligat, per manament diví, a donar la vida per aquells que estim, que són els salvadorenys, fins i tot aquells que venguin a assassinar-me… La meva mort, si és acceptada per Déu, serà per l’alliberament del meu poble i com un testimoni d’esperança per al futur. Pot dir vostè, si arriben a matar-me, que perdon i beneesc als qui ho facin. Tant de bo es convencin que perdran el temps. Un bisbe morirà, però l’Església de Déu, que és el poble, no morirà mai». 

Quan Jesús ens diu «No us deixaré orfes: tornaré a venir. D’aquí a poc, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu. Aquell dia sabreu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres amb mi, i jo en vosaltres» (Jn 14,18-20). De quina vida es tracta? És aquesta una proposta plena d’esperança i d’entusiasme per un treball cada dia més humanitzador en favor de la vida de les persones? Que potser no és per a nosaltres i per a tots els qui puguin beneficiar-se’n una anticipació de l’esperança en la vida que Jesús ens promet per sempre? Del nostre cor, en pot néixer un vehement desig de vida. La fe cristiana ens diu que aquesta vida que es desitja és eterna. De debò ho volem: viure eternament? És la pregunta per la vida, pel seu significat, per la seva autèntica dimensió, la de l’eternitat. Quan apareix i hi intervé l’esperança?

L’esperança intervé en el moment de donar resposta. Per això, se’ns anima a donar-la: «Reverenciau de tot cor el Crist com a Senyor. Estigueu sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui us demani raó de la vostra esperança» (1Pe 3,15). A punt vol dir viure un cristianisme «cristià», és a dir, la forma de viure que ha pres el model de Crist per encarnar-lo en la vida diària. Just un mes abans de morir, Rosa, una jove cristiana, delegada de la pastoral juvenil de la diòcesi de Barcelona, escrivia: «Som cridats a viure l’esperança. Perquè aquest és el temps de la nostra resposta cristiana, el temps de la fe, de la conversió, de la confiança, del creixement, de la pràctica de l’Evangeli. És el nostre temps, el teu temps, el meu temps. I, en ell, som cridats a viure l’esperança cristiana, sigui quina sigui la situació que vivim. El dolor, la dificultat, la malaltia, la creu, no estan buits d’esperança; quan els acceptam estan plens d’una profunda esperança, perquè vivim l’actitud d’espera del Senyor, com diu el salm: Espera en el Senyor; sigues valent, que el teu cor no defalleixi. Espera en el Senyor! Ens referim a l’esperança adreçada únicament a Crist, aquesta és la nostra esperança».

Sants del dia

23/05/2024Sant Joan Baptista de Rossi, sant Desideri, sant Lluci.

Campanyes