Tenim la Vida assegurada per sempre. La festa de l’Assumpció de la Mare de Déu n’és l’anunci joiós. Una dona, Maria de Natzaret, se’ns ha avançat a viure allò que tots anhelam: la vida plena participant per sempre de l’Amor de Déu. Ho deim des de la fe perquè ella ha estat associada a la victòria de Crist sobre el mal, el pecat i la mort. El triomf de Crist és el triomf de Maria i de l’Església. Com en una cordada d’alpinistes, ella ha arribat la primera a la cima i nosaltres hi seguim enganxats. Agafats a ella, l’arribada és segura!

Avui celebram el triomf de Crist del qual ja participa la seva mare i mare nostra. Assumpta al cel, és elevada a la glòria per a estar unida sempre al seu Fill Jesucrist i per a fer-nos veure el camí que ja tenim traçat si, com ella, ens mantenim fidels a la vocació a què hem estat cridats, seguint Jesús i fent vida de la nostra vida el seu Evangeli.

Contemplant avui Maria en la festa de l’Assumpció, ens veim implicats com a Església en el misteri de la salvació que se’ns ofereix. Salvació de què? Salvació d’aquesta força hostil -la força del mal- que apareix superior als homes i que fa estralls per dur-los a la perdició, a la frustració total. La festa d’avui ens dona la notícia que Déu no sols no vol permetre la destrucció a què estam exposats, sinó que ens obre a l’esperança d’una salvació definitiva gràcies a la resurrecció del seu Fill, ja verificada en la de la seva mare, Maria, la plena de gràcia. Maria i l’Església, nosaltres, units per la mateixa promesa i agraciats pel mateix do de la Vida.

L’Assumpció de la Mare de Déu ens convida a orientar la nostra mirada esperançada cap a Déu, però amb la convicció que el nostre treball a favor de l’establiment del seu Regne sigui més i més visible en el millorament de les condicions de vida de la nostra societat.  La pregària del Magníficat és el resultat d’haver arribat a aquest punt. “Acollint aquests sentiments del cor de Maria, de la profunditat de la seva fe, expressada amb les paraules del Magníficat, els deixebles de Crist son cridats a renovar en si mateixos, cada vegada millor, la consciència que no es pot separar la veritat sobre Déu que salva, sobre Déu que es font de tot do, de la manifestació del seu amor preferencial pels pobres i els humils, que, cantat en el Magnificat, es troba després expressat en les paraules i obres de Jesús. Maria, del tot dependent de Déu i orientada cap a ell amb l’impuls de la seva fe, es la imatge més perfecta de la llibertat i de l’alliberament de la humanitat i del cosmos” (CDSE 59).