Aquest diumenge de setembre té lloc la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat. Un dia per a una major empatia i sensibilitat social. Migrants i refugiats, un dels signes del nostre temps que configuren d’una manera nova la convivència de les nostres viles i ciutats, especialment les més afectades per un allau migratori que va creixent. En gran part és el resultat d’unes polítiques en desordre i d’uns pobles sotmesos a la injustícia, marcats pels conflictes bèl·lics, per la fam i la misèria. El problema és a l’origen -ho sabem- i també hi hauria d’ésser la solució, però aquesta no arriba.

La resposta de l’Església és en clau de llibertat. El papa Francesc titula així el seu Missatge per a aquesta ocasió: «Lliures d’elegir si migrar o quedar-se». És una alternativa no fàcil que necessita solucions en un lloc o en l’altre. La garantia d’aquesta llibertat constitueix una preocupació pastoral estesa i compartida, que a les nostres diòcesis vivim a diari. La decisió de deixar la pròpia terra és dolorosa per les poques garanties de trobar allò que un desitja, i la de quedar-s’hi és per a molts un infern per mor de les situacions adverses que apareixen a cada moment. Com a cristians no podem restar indiferents davant aquest sofriment de pobles, individus i famílies senceres.

«La tasca principal -diu el papa Francesc- correspon als paisos d’origen i als seus governants, cridats a exercitar una bona política, transparent, honesta, amb amplària de mires i a servei de tots, especialment dels més vulnerables. Tanmateix, aquells que han d’estar en condicions de realitzar tal cosa sense ser despullats dels propis recursos naturals i humans, i sense ingerències externes dirigides a afavorir els interessos d’uns pocs. I allà on les circumstàncies permetin elegir si migrar o quedar-se, també s’haurà de donar garantia que aquesta decisió sigui informada i ponderada, per tal d’evitar que tants homes, dones i infants siguin víctimes d’il·lusions perilloses o de traficants sense escrúpols». Un mínim d’empatia, sensibilitat social i solidaritat cristiana per part nostra hauria d’assegurar el valor que té estar disposats a una acollida que els restablesqui la dignitat que tenen el perill de perdre.

El llibre dels Fets dels Apòstols diu que «tots els creients vivien units i tot ho tenien al servei de tots; venien les propietats i els béns per distribuir els diners de la venda segons les necessitats de cadascú» (2,44-45). Per això i «perquè la migració sigui una decisió realment lliure, es necessari esforçar-se per garantir a tots una participació activa en el bé comú, el respecte dels drets fonamentals i l’accés al desenvolupament humà integral. Només així es podrà oferir a cadascú la possibilitat de viure dignament i realitzar-se personalment i com a família».

A nosaltres, els dels possibles llocs d’acollida, què ens toca fer? Començar per reconèixer en cada migrant i refugiat el rostre de Crist que toca a la nostra porta des d’allà on és o quan se’ns presenta físicament. Hem d’ajudar a una migració segura i regular, essent una comunitat disposada a acollir, protegir, promoure i integrar tothom, sense distinció ni exclusió.