Mirades que s’apropen, un camí de conversió

 

És un misteri de la presència de Déu l’actualitat que respira l’Evangeli. Escrit de fa tants anys, sempre és d’avui, la qual cosa vol dir que incideix en la nostra vida i interpel·la com mai no ho fa cap altra paraula o esdeveniment. És freqüent l’apropament de Jesús a determinades persones excloses per motius religiosos o ètnics, com a un cec de naixement, a un paralític, a deu leprosos, a una adúltera, la qual cosa li crea un conflicte, ja que qualsevol gest que fa a favor d’un marginat significa una oposició declarada envers les tradicions sagrades que guardaven zelosament els representants religiosos de torn. Oposar-se a la seva mentalitat fonamentalista era ja una nova forma d’exclusió social, i Jesús també la pateix en persona.

 

Avui, com en temps de Jesús, també hi ha qui es dedica a assenyalar amb el dit malintencionadament, a judicar, a condemnar sense pietat i menyspreant la presumpció d’innocència. Els drets humans ja no compten i l’atropellament continu és la feina habitual del qui s’ha convertit en jutge implacable. Jesús, practicant tot el contrari i posant-se a favor de la persona humana, és víctima de la sospita i és perseguit, fins a ser  considerat fora de la llei. La mirada dels qui l’acusen, com acusen també a una dona pecadora, és de ràbia i venjança, sempre a punt de tirar les pedres assassines que porten a les mans. Aquesta mirada s’arriba a creuar amb la mirada de la qui és capaç de reconèixer i confessar els propis pecats, la mirada dels ulls que saben plorar i esperen clemència i perdó. Dues mirades que es troben enverinades per la violència i l’odi. Tanmateix, una tercera mirada, la de Jesús, vindrà a recompondre les dues anteriors: a una, la salva, i a l’altra, l’enfronta amb la pròpia consciència, donant a ambdues l’oportunitat de rectificar i convertir-se. 

 

Jesús, amb la seva manera de mirar, no veu algú a condemnar, sinó una persona a estimar, perdonar i salvar. Aquesta és la grandesa de Jesús i la que se’ns demana a cadascú de nosaltres i a tota l’Església. Ho fa mostrant el seu total desacord amb el pecat, però amb la ma estesa al pecador. Davant la cridòria dels acusadors i per a treure’n conclusions, hi ha el silenci de Jesús, que és més fort que tots els crits d’amenaça i acusacions. És el silenci de Déu que es revela. Jesús acota el cap i calla, ho farà fins el seu darrer alè a la creu: és la solidaritat amb el pecador, tot compartint la seva situació de prostració per a treure’l del pecat i alliberar-lo des de l’amor. A vegades, davant de crits, acusacions i venjances, optar pel silenci i mirar de reconduir tota l’escena dramàtica que es produeix, pot arribar a ser una bona notícia, el testimoni d’un Evangeli viu i actual. 

 

 

Sants del dia

18/08/2022

Pàgina traduïda per Google

Agenda – Pròxims esdeveniments

Campanyes