El desig d’una pau desarmada i desarmant

Així ens ho diu de clar el papa Lleó XIV en el seu missatge per a la Jornada Mundial de la Pau que celebram el cap d’any de 2026. Un dia per a felicitar-nos de nou i desitjar-nos un treball fecund en favor de l’establiment de la pau, la inclusió social i la convivència entre nosaltres, i especialment en els llocs on les relacions entre els pobles i entre les persones estan més deteriorades per molts tipus d’exclusió i violència.

El papa Lleó parteix d’una convicció fonamental que és aquesta: «Crist, la nostra pau. La seva presència, el seu do, la seva victòria es reflecteixen en la perseverança de molts testimonis, per mitjà dels quals l’obra de Déu continua en el món, esdevenint fins i tot més perceptible i lluminosa en la foscor dels temps». A més, s’ha de dir que «la pau existeix, vol habitar-nos, té el poder suau d’il·luminar i eixamplar la intel·ligència, resisteix a la violència i la venç. La pau té l’alè del que és etern; mentre al mal se li crida “prou”, a la pau se li diu “per sempre”. En aquest horitzó ens ha introduït el Ressuscitat. Amb aquest pressentiment viuen els que treballen per la pau que, en el drama del que el papa Francesc va definir com “tercera guerra mundial a trossos”, encara resisteixen a la contaminació de les tenebres, com sentinelles en la nit».

D’altra part i essent realistes, diu que «oblidar la llum malauradament és possible; aleshores es perd el realisme, cedint a una representació del món parcial i distorsionada, davall el signe de les tenebres i de la por. Avui no són pocs els que anomenen realistes les narracions privades d’esperança, cegues davant la bellesa dels altres, que obliden la gràcia de Déu que treballa sempre en els cors humans, encara que estiguin ferits pel pecat».

Tanmateix, sempre hi hem de veure brots d’esperança perquè -tant si tenim el do de la fe com si ens sembla que no el tenim- hi ha molta gent que vol la pau i treballa per aconseguir-la sense descans. En aquest sentit el papa Lleó ens diu que «abans de ser una meta, la pau és una presència i un camí» i que «encara que sigui combatuda dins i fora de nosaltres, com una petita flama amenaçada per la tempesta, cuidem-la sense oblidar els noms i les històries dels qui ens l’han testimoniada. És un principi que guia i determina les nostres decisions. Fins i tot en els llocs on només queden runes i on la desesperació sembla inevitable, també avui hi trobam els qui no han oblidat la pau».

En el seu missatge i dins el context social i polític que vivim, el papa Lleó ens proposa treballar per una pau desarmada, posant com a punt de referència i model Jesús, qui ens deixa i ens dona la seva pau, alhora que ens diu que s’asserenin els nostres cors i que no tinguem por. Encara més, «la pau de Jesús ressuscitat és desarmada perquè desarmada va ser la seva lluita, dins de circumstàncies històriques, polítiques i socials precises. Els cristians, junts, han de fer-se profèticament testimonis d’aquesta novetat, recordant les tragèdies de les quals tantes vegades s’han fet còmplices».

Igualment ens fa una crida a una pau desarmant, ja que «la bondat és desarmant i que ben segur per això Déu es va fer infant. […] Amb quina tendresa els àngels canten “Pau a la terra”, anunciant la presència d’un Déu sense defenses, del qual la humanitat es pot descobrir estimada només tenint-ne cura». El papa Francesc deia que «la fragilitat humana té el poder de fer-nos més lúcids respecte al que es manté o al que passa, al que dona vida i al que provoca mort. Potser per això tendim amb freqüència a negar els límits i a evadir les persones fràgils i ferides, que tenen el poder de qüestionar la direcció que hem pres, com a individus i com a comunitat».

Viure amb senzillesa i ser humils ens ajudarà a sembrar la pau per tot arreu i asseure’ns, per a dialogar de forma serena, respectuosa i amb propostes concretes i realistes, els cristians que som presents en els diversos àmbits de la nostra societat. Facem-ho, Evangeli en mà, atents als drets humans i a la doctrina social de l’Església, especialment la dels darrers papes, creant així una taula de diàleg per la pau, la inclusió i la convivència, on tothom s’hi senti implicat i compromès. La pau ha de ser obra de tots, i tots n’hem de ser autèntics testimonis i missatgers.