Amb aquesta expressió tan contundent, el papa Francesc ens convida a obrir el nostre cor a totes les dimensions d’un amor que ha d’incloure tothom i evitar tota discriminació. Ho diu adreçant-nos a cadascú aquella exhortació paulina: «No et deixis vèncer pel mal, sinó venç el mal amb el bé» (Rm 12,21). I també: «No ens cansem de fer el bé» (Ga 6,9). Tots tenim simpaties i antipaties, i potser ara mateix estam enutjats amb algú. Almanco diguem al Senyor: «Senyor, jo estic enutjat amb aquest, amb aquella. Jo et deman per ell i per ella». Pregar per aquell amb qui estem irritats és un bell pas en l’amor, i és un acte evangelitzador. Fem-ho avui! No ens deixem robar l’ideal de l’amor fratern!» (cf. EG 101). Cada dia podem fer un pas més cap a una relació més autèntica amb les altres persones, demanant que el Senyor ens faci entendre la llei de l’amor.

Podem fer molt a través d’un bon tracte imperat per l’amor, donant oportunitat al respecte a la dignitat de cadascú i evitant que hi hagi qui només visqui de les «miques» que cauen de la nostra taula. Respectar i promocionar els drets humans és feina orientada a refer cada dia la nostra manera d’actuar imperada per l’amor, no sols una declaració de principis. 

En el reconeixement d’aquesta dignitat humana, Jesús vol atreure’ns de nou cap a Ell. Ens vol fer veure que la salvació és per a tothom i ha d’estar precedida pel reconeixement creient dels qui esperen alguna cosa d’Ell, fins i tot sembla sorprenent la pedagogia que fa servir en la seva conversa amb una dona pagana. La humilitat amb què ella admet la seva situació facilita que Jesús reconegui la seva obertura a la fe: «Dona, és gran la teva fe! Que es faci tal com tu vols! I, des d’aquell moment es posà bona la seva filla» (Mt 15,28)). Per arribar a aquest punt, Jesús ha escoltat amb atenció i admiració una pregària insistent: «Senyor, compadiu-vos de mi» (Mt 15,22). Que sigui també la nostra pregària.

La fe fa miracles i pot superar tots els nostres esquemes, especialment aquells que manifesten discriminació ideològica, menyspreu racial o marginació religiosa. La pedagogia de Jesús fa que la reacció espontània d’una mare que cerca la curació de la seva filla tingui un to entranyable. Ella no dubta a dir a Jesús que té tota la raó, però insisteix que «també els cussets mengen les miques que cauen de la taula dels seus amos». Només es conforma amb això. És tota una lliçó de fe i humilitat que Jesús alaba i una reivindicació a la qual accedeix i li concedeix tot el que demana. Amb freqüència hi ha no creients que són un exemple quan obren el cor a Déu, i mostren la seva admiració per Jesús i els seus seguidors. Massa sovint una religiositat endurida pel legalisme, la rutina, la desconfiança, o una fe buida d’atenció i solidaritat amb els més necessitats, presenta moltes dificultats perquè la conversió sigui un fet. Facem de l’Església una casa on tots tenim un plat i un seient a taula, preocupant-nos perquè no quedi ningú exclòs, una casa que sigui signe d’amor enmig de la societat. 

Facem nostra aquesta pregària: Oh Déu, vós heu preparat bens invisibles per als qui us estimen; infoneu el vostre amor en els nostres cors, perquè, estimant-vos en tot i per damunt de tot, aconseguim allò que vós ens prometeu, que és molt més que tot el que puguem desitjar. Amén.