Tot començament conté sempre molta il·lusió i una llavor d’esperança. Avui estrenam un nou Any litúrgic, un temps de Déu, un itinerari joiós que ens durà a un encontre en la persona del seu Fill, Jesucrist. Esperam vivament que sigui un encontre singular, un esdeveniment que doni un nou horitzó a la vida i, amb això, una orientació decisiva. Ja ho sabem, Advent significa vinguda. Qualcú ve i fa que l’esperem, Qualcú que vol ser acollit entre nosaltres i ser el referent del nostre caminar cristià. Qualcú que ens ha estimat primer, que té la iniciativa de venir i el desig d’apropar-se a cadascú en persona, al nostre poble, a les nostres famílies, a estar entre nosaltres i en cadascú.

La seva vinguda conté un misteri. Justament, trobar-se amb nosaltres, en aquest món convuls i ple d’incerteses, amb diferències socials de cada vegada més accentuades, on la divisió entre rics i pobres és més escandalosa, perquè els rics es fan més i més rics i els pobres arrosseguen més pobresa, i amb la dificultat de no poder fer avant. Per què ve, Jesús? Ho podrem entendre, sempre des de la pregària i en la sintonia de sentiments, des del seu designi d’amor: «Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tenguin vida eterna» (Jn 3,16).

Això és així. En la decisió d’acostar-se a nosaltres hi ha el seu amor i el resultat és la vida, la que Jesús ha dit que ens dona a desdir (cf. Jn 10,10). Mentrestant, hi ha un temps d’espera, de preparació per a la seva vinguda immediata i per a la seva vinguda definitiva. Per a nosaltres, un temps de vigilància, d’atenció, d’escolta, de pregària, de treball. Un temps d’esperança. Acceptar Déu que ve en la persona del seu Fill és començar a entendre ja des d’ara el misteri de Nadal i dir clarament: «Hem cregut en l’amor de Déu», i celebrar-ho amb goig, esperit de pau i solidaritat cristiana. Aquesta convicció dona contingut a l’espera i la converteix en esperança activa, és a dir, en temps d’esforç, de conversió personal i de transformació social segons l’Evangeli.

Ja a la recta final de l’Any jubilar, estam davant la nova oportunitat d’un itinerari espiritual acompanyat per l’ambient litúrgic -Paraula i Sagraments- que ens ofereix molts elements de conversió. Ara, de bell nou, apareixen crides que ens interpel·len i ens conviden a l’acció. Urgeix emprendre qualque cosa nova, completament nova: «Déu posarà pau entre les nacions, arbitrarà sobre els pobles. Forjaran relles de les seves espases i falçs de les seves llances. Cap nació no empunyarà l’espasa contra una altra, ni s’entrenaran mai més a fer la guerra» (Is 2,4). Si en les relacions humanes, familiars, socials i polítiques, aquest fos un projecte a dur a terme, una identitat basada en el respecte a la dignitat humana i als seus drets fonamentals, indubtablement, el resultat seria la pau. Si és així, podem seguir oferint raons per a l’esperança? Sí, perquè «Jesucrist és la nostra pau» (Ef 2,14). La pau té nom propi, diví, per això és sagrada. Que sigui aquest l’atractiu i el nostre referent creïble en el camí de l’Advent.