Jesucrist Ressuscitat transforma la vida de tots els qui creuen en ell, anima a aquells que els costa de creure i crida a la fe als qui no creuen. És així que, quan ens vénen els dubtes i s’estén el desànim, ell ens surt a l’encontre i espera la nostra acollida plena de confiança. Amb ell al nostre costat i vençuda la por, som capaços de suportar els dubtes que persisteixen i avançar amb l’ànim de superar-los. Qui sap si el dubte és símptoma d’inseguretat, de por, d’ignorància o, fins i tot, d’una pretensió individualista que no s’obre a Déu ni als altres.

Aquesta visió resulta raquítica i empobridora. ¿Com sortir-ne? Hem de partir d’una actitud netament cristiana: la humilitat. Apropar-se a Jesús o, més ben dit, deixar que sigui ell el qui s’apropi, demana d’un mateix sentir-se necessitat d’ell, voler trobar-hi la raó d’esperança que dóna sentit a la vida, experimentar que Algú m’ha estimat primer i ho sigui tot per a mi.

Fixem-nos en la reacció de Tomàs. Són així moltes de les nostres reaccions d’avui, no només de paraula, sinó de fets. Quantes vegades se’ns presenta Jesús, ens parla i no el reconeixem! Aquest encontre adquireix tons de proximitat, els tons entranyables de l’amistat. A l’hora de correspondre-hi, tanmateix, necessitam dels altres, del grup de creients, de la comunitat cristiana. La humilitat amb la qual acceptam que el Senyor ens surt a l’encontre és el pas decisiu per al reconeixement creient que supera qualsevol dubte. Així, ens obrim a la necessitat de confiar.

El projecte cristià, nascut de la resurrecció del Senyor, és una proposta de fraternitat que cal assumir-la i fer-la vida en nosaltres. Si el temps de Quaresma va ser de preparació, ara, el de Pasqua és per a viure-ho intensament. “La resurrecció no és una cosa del passat –diu el papa Francesc– comporta una força de vida que ha penetrat el món. On sembla que tot ha mort, a tot arreu tornen aparèixer els brots de la resurrecció” (EG 276). Descobrim-los i fem-los rebrotar novament.