La Paraula de Déu, avui i com sempre, torna a ser un gran regal. És un goig poder escoltar que el sentit de la vida ens ve de les coses senzilles, i que, per arribar a ser algú, no fa falta l’orgull del poder ni el plaer que pot donar voler ser superior als altres. Sovint vivim massa obsessionats per una cosa que ens corromp per dins i degrada les nostres relacions humanes, com són l’orgull, l’egoisme, l’ànsia de poder, la injustícia, la violència, el domini físic i moral sobre les altres persones i les seves consciències. A petita o gran escala, és trist que tot s’arribi a justificar, la raó, el poder! Tanmateix, Jesús diu amb rotunditat: «que no sigui així entre vosaltres». Per això, quan sentim aquestes paraules dels seus llavis, veim el camí per on ens arriba la pau, sobretot la pau del cor. Aleshores, apareix la humilitat, que es fa servei per amor.

I Jesús, què ens proposa? «Veniu a mi tots els qui estau cansats i afeixugats; jo us faré reposar. Acceptau el meu jou, feis-vos deixebles meus, que jo som benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs que tant desitjàveu, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera». Jesús posa la gent senzilla com exemple dels qui li fan cas i acudeixen a Ell. L’entenen els senzills i els humils de cor. Entre Jesús i ells és possible un diàleg sense paraules, una mirada neta, una intuïció ràpida. Si anam a l’Evangeli, el trobarem ple d’experiències que ens ho fan veure i que són un testimoni viu d’aquest encontre gratificant amb el Senyor. Coneixent-ho, podrem aprendre molt. 

És, per tant, en la senzillesa on trobam el secret de la comprensió de la Paraula de Déu. Descobrir i provocar aquesta senzillesa, proclamada sortosa en les benaventurances, és el que fa que Jesús exclami: «Us enaltesc, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això, que heu amagat als savis i als entesos». Aquesta pregària de benedicció, alabança i agraïment que Jesús adreça al Pare és un model per a la nostra pregària, quan descobrim que també al nostre voltant existeixen persones «netes de cor», la vida de les quals els capacita per «veure Déu» (cf. Mt 5,8). A partir d’aquesta visió, tot rep una nova llum, i les persones i el món que les envolta tenen una altra percepció, més profunda, més autèntica. 

Tot això ens demana viure amb esperit d’humilitat com a actitud personal fonamental, signe de la confiança total posada en Déu i expressió de la veritat de la gent senzilla; també demana viure amb esperit de servei, expressió de la caritat política que ofereix la pròpia vida al servei de la comunitat i que fa de l’autoritat l’oferiment de la pròpia persona en bé de tots; i, per descomptat, viure amb esperit de pregària, expressió d’alabança i d’agraïment al Déu que se’ns ha donat a conèixer en la persona del seu Fill Jesús i ha fet possible l’encontre amb Ell. La senzillesa és tota una proposta evangèlica per a fer-la vida i viure-la amb joia.