Per a nosaltres, els cristians, perquè compartir sigui la nostra més gran riquesa, el fonament i la raó de ser és la taula de l’Eucaristia, inaugurada per Jesús el primer dijous sant de la història, quan, després de consagrar el pa i el vi durant el sant sopar, encomana als seus deixebles que, a partir d’aquell moment, ho facin en memòria seva. Aquesta és la nostra memòria espiritual, però també històrica, en la qual hi cabem tots i on no en queda exclòs ningú. Ens ho diu Jesús: «Feis això, que és el meu memorial» (Lc 22,19).

D’entre les peticions que fa el papa Francesc, en el seu missatge de la Jornada Mundial de la Pau, n’hi ha una de molt significativa i possible si l’acull un cor generós, solidari i esperançat que pensa, en aquest temps marcat per les guerres, en les generacions més joves: «utilitzem almenys un percentatge fix de diners emprat en els armaments per a la constitució d’un Fons mundial que elimini definitivament la fam i faciliti en els països més pobres activitats educatives també dirigides a promoure el desenvolupament sostenible, contrastant el canvi climàtic». Com canviaria aquesta situació deplorable que provoca la fam en el món si els pocs més rics que hi ha repartissin part del que tenen o tot -que no s’ho emportaran a l’altra vida- i fessin aquest gest generós i inaudit!

No sols allà on la fam és l’assot més terrible a la dignitat de milions d’éssers humans, sinó també allà on són negats els drets humans d’un habitatge o d’emigrar a un altre país per la insuportable situació que es viu en el seu. «Hem de cercar -diu Francesc- que s’elimini tot pretext que pugui impulsar els joves a imaginar el propi futur sense esperança, o bé com una expectativa per a venjar la sang dels seus éssers estimats. El futur és un do per a superar els errors del passat, per a construir nous camins de pau.» Mans Unides, en la campanya contra la fam, ens exhorta a compartir la prosperitat per erradicar la pobresa, la fam i la desigualtat, tot un repte per a fer-ne una acció transformadora diària -la que realment està en la nostra-, cadascú des de la responsabilitat que té i el lloc que ocupa en la societat.

Es tracta d’una acció compartida, la qual cosa vol dir «pensar i actuar en termes de comunitat, de prioritat de la vida de tots sobre l’apropiació dels bens per part d’alguns. És lluitar contra les causes estructurals de la pobresa, la desigualtat, la falta de treball, la terra i l’habitatge, la negació dels drets socials i laborals. És enfrontar els destructors efectes de l’imperi del diner» (FT 116). Per això, hem de penar en una economia de comunió oberta a repartir allò que es parteix en bé de tots perquè facem que el goig de compartir sigui un fet indiscutible.

Ho he comentat moltes vegades, és allò que va expressar una persona -que em va dir que no era creient- però a qui el fet de veure el gest de partir el pa a l’Eucaristia l’havia impactat i sorprès alhora, i em va fer aquest comentari al carrer després de la missa: «aquest gest de partir el pa i repartir-lo, el feis sempre? Això és revolucionari! Sabeu que aquest gest és la solució del problema del món?». Avui, segons les dades, 700 milions de persones sobreviuen amb menys de dos dòlars al dia i 783 milions passen fam. Què significa tot això, per a nosaltres, seguidors de Jesús, que celebram l’Eucaristia? A més d’una economia social, és una opció de fe la prosperitat compartida, un signe jubilar evident, i és especialment significatiu i necessari en ocasió del Jubileu de l’Esperança. Que l’Eucaristia i l’amor que se’n desprèn ens siguin força per a portar-ho a terme.