Aquests dies he sentit un periodista que deia «cada dia berenam amb la notícia d’un crim». És ben cert i ens ha de doldre molt que sigui així. Què li passa a la nostra societat que s’ha convertit en un escenari on la violència hi fa estada ja d’una manera habitual i provoca tanta angoixa i impotència? En el que duim d’any ja no té nom que s’hagin succeït nombroses morts per violència de gènere. Què està passant dins les famílies quan l’amor es transforma en odi? La nostra denúncia ha de ser radical, però també hem de fer el possible perquè la violència deixi de ser notícia i es recuperi per a tothom el clima de comprensió, penediment i perdó.

La nostra societat, en general, ha perdut valors fonamentals, aquells valors humans i espirituals que asseguren la convivència en harmonia i eviten el deteriorament humà, familiar i social. També entre nosaltres aquí, quan la violència no sols física, sinó també verbal i escrita, hi fa estada. En nom d’un mal ús de la llibertat d’expressió es vulneren drets humans fonamentals, com són els drets a la vida, a la integritat, a la bona fama, a la intimitat, a la presumpció d’innocència i altres. L’orgull i la supèrbia fomenten la crispació i són la causa d’innombrables conflictes que no troben mai un camí de sortida i condicionen qualsevol avanç en el camí de la reconciliació i la pau. El papa Francesc ha dit no fa gaire que ja està en curs la tercera guerra mundial d’un món globalitzat on els conflictes afecten directament a tots i impliquen tota la humanitat. Què feim per aturar-ho?

D’altra part, la pau exigeix que es reconegui universalment la llibertat religiosa com a dret humà i condició necessària per a una sana convivència. És preocupant que hi hagi persones perseguides perquè professen públicament la seva fe. Aproximadament un terç de la població mundial viu amenaçada, fins i tot un de cada set cristians és actualment perseguit, quan, de fet, la religió hauria de ser el màxim exponent de bona entesa. No hi ha dubte que l’arrel de tot conflicte és el desequilibri del cor humà. Per això, la violència verbal o escrita, la que es fa córrer per les xarxes socials, carregada de mala intenció, de prejudicis, de calúmnies, de gelosies i fins i tot de mentides i odi, és més subtil i una amenaça a tothom. Aquest tipus de violència també mata i no perdona mai.

Com ens demana el papa Francesc, és necessari tornar al diàleg, a l’escolta mútua i a la negociació, afavorint les responsabilitats compartides i la cooperació en la recerca del bé comú, sota el signe d’aquesta solidaritat que sorgeix de sentir-nos responsables de la fragilitat dels altres cercant un destí comú. Això és possible si en cada comunitat no preval la cultura de l’abús i l’agressió, que condueix a mirar el proïsme més com un enemic a combatre que com un germà a qui acollir i abraçar.