Posa veu a la meva Paraula! (Missatge-felicitació de Nadal)

Vull entendre que aquest és el desig que ens ve de part de Déu i que, transformant el nostre cor amb l’ESPERIT de Jesús, ens converteix en veu que silenciosament o ben alta arriba a tothom. Una veu que desitja la felicitat, que uneix les famílies, que consola els malalts, que alegra els trists, que acull els forasters, que fa companyia als qui estan sols, que enforteix els més grans, entusiasma els més joves i il·lusiona els infants. Com la d’Isaïes i d’altres, una veu profètica que ressona forta i contundent, i diu que ningú no s’entrenarà mai més a fer la guerra, que denuncia la carrera d’armaments i reivindica per a tot el món el respecte i compliment dels drets humans, una veu dels sense veu, dels qui cerquen una feina decent i un habitatge digne, una comunitat humana acollidora de la diversitat, un poble on viure en pau, veu que prepara els camins al Senyor amb humilitat, empatia i gestos d’amor solidari.

Celebrar Nadal i el conjunt de les festes que se’n segueixen és admirar i contemplar amb la sorpresa de la fe com la Paraula es fa home, història nostra, allà on vol arribar i fer-se present a través de la nostra veu. Com Joan Baptista, el Precursor del Messies, nosaltres som també una veu en el temps i enmig dels nostres deserts i oasis de l‘avui que ens toca viure, perquè la Paraula que existeix des de sempre i és DÉU, es faci carn novament en la humanitat a través nostre. Sant Agustí, un cristià i bisbe del segle IV-V, demanava: vols contemplar la veu transitòria i la divinitat permanent del Verb, que és la Paraula? A vegades confonem la veu amb la Paraula. Si treus la Paraula, què és la veu? Una veu sense Paraula percut l’oïda, però no edifica el cor. Retinguem la Paraula, no la perdem si és Paraula concebuda en el cor.

El qui és la Paraula s’ha fet home i ha vingut en el temps a habitar entre nosaltres. La veu, quan és humil, escolta la Paraula i la fa seva, llavors és lògic que la veu la pronunciï. És l’anunci que neix de la Paraula, és l’Evangeli que comunicam, que donam a conèixer. És l’encàrrec que l’Església fa quan entrega a algú la Paraula i li diu: «Rep l’Evangeli de Crist, del qual has estat fet missatger, creu el que llegeixes, ensenya el que creus i pràctica el que ensenyis». Som constituïts veu de la Paraula. Quan deixam que la Paraula ressoni en la intimitat del cor, es torna pregària i la pregària afina la nostra veu perquè s’irradiï de forma nítida i transparent i els qui la sentin i l’escoltin experimentin el goig de trobar-se amb Jesús.

Viure el Nadal cristià és gaudir d’aquest trobament, com en els inicis del cristianisme, a la redossa d’aquell anunci de l’àngel als pastors de Betlem: «No tingueu por, us anuncii una Bona Notícia, una gran alegria per a tot el poble: avui, a la ciutat de David, us ha nascut el Salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora» (Lc 2,10-12). Immediatament, els pastors es fan veu de la Paraula divina, l’infant Jesús tot just nat. Una veu que ha arribat fins a nosaltres i és causa d’alegria, font d’esperança i força d’amor per a tot el poble. És el que s’espera de cadascú de nosaltres i caminant junts, perquè la Paraula -que és CRIST- arribi viva i eficaç a tot arreu, des del propi cor i el de les famílies fins a les estructures socials, eclesials, polítiques i econòmiques que facin de tota la creació un món habitable, just, ple de vida i en pau.

Amb tot el meu afecte i benedicció, sant Nadal i festes,

i amb el desig d’un feliç any nou 2023 ple de pau per a tothom!

 

 

+ Sebastià Taltavull Anglada

Bisbe de Mallorca

Sants del dia

17/06/2024Sant Diògenes, sants Nicandre i Marcià, sant Rainer.

Campanyes