No sempre resulta fàcil renovar ànims i avançar, quan l’aridesa del desert i la temptació d’un camí diferent són un obstacle per a l’esperança i el caminar il·lusionats. Jesús és un especialista perquè ens fa veure el realisme amb què s’ha de contemplar la vida, la pròpia personal i la del món sencer. Dic especialista perquè és capaç de fer llum enmig de moments de fosca i de generar confiança quan les coses es presenten a contra gust. És el camí de la fe, és la resposta que dona quan es viu l’angoixa del desconcert davant tantes ofertes que ens presenten un món diferent del que Déu vol. El fet és que les temptacions hi són, com hi van ser en Jesús, i hem d’aprendre a relacionar-nos-hi, tot i que no és el nostre camí el que ens proposen, però des d’aquelles i per contrast, podem viure com es dibuixa un recorregut pel qual haurem de transitar.

Tenim l’experiència d’Abraham, al qual se l’anomena «pare en la fe» perquè va confiar contra tota adversitat. Tenim l’experiència dels apòstols en el moment que descobreixen el realisme de la missió de Jesús, que és persecució, passió i mort, però resplendent per una llum que capacita per a veure-hi amb uns altres ulls. Davant la realitat de cada dia, sigui favorable o adversa, la fe ens capacita per a una altra mirada, la que avui tanta falta ens fa per a observar tot el que succeeix amb una visió constructiva, completament nova.

Acostant-nos a Jesús, trobam la seva veritat i la nostra. És així que podem néixer a la confiança. Jesús coneix bé els nostres deserts i les nostres temptacions, però se’ns presenta amb una resposta que els transforma i sobre els quals hi projecta la llum de la resurrecció, que serà la resposta definitiva a tots els moments de fosca i d’adversitat. Més encara, tot signe de mort és destruït i canviat en signe de vida. Ho vivim en els sagraments, en la pregària i en una vida d’amor i de servei als germans, més encara quan són els qui pateixen més necessitat.

El misteri de la Transfiguració, que en el segon diumenge de Quaresma meditam, ens obre a l’amor gratuït de Déu per la humanitat i es revela com a amor del Pare, com a comunicació que el Fill fa d’aquest amor, com a fecunditat de l’amor diví que l’Esperit Sant infon en els nostres cors. Amb més raó podem dir que, entrant íntimament en el cor de Crist amb una experiència similar a la seva, podem arribar a conèixer els seus mateixos sentiments i participar-ne. Aleshores, qualsevol dificultat, davant la qual qualsevol persona podria enfonsar-se, esdevé oportunitat per a experimentar l’elecció que ha fet cadascú de nosaltres. Aleshores, la pregunta de sant Pau adquireix tot el seu sentit: «Qui es presentarà per acusar els elegits de Déu? Es Déu qui els declara innocents. Qui gosarà condemnar-los? Jesucrist, el qui va morir, més encara, el qui va ressuscitar, es el qui està a la dreta de Deu intercedint per nosaltres» (Rm 8,31b-34).

Jesús, en el nostre itinerari quaresmal, tal com ho va fer en altre temps amb els seus deixebles, vol que participem de la proximitat de Déu i, al mateix temps, ensenyar-nos quin i com és el camí que duu a la Resurrecció, un camí que passa per la dura prova de la passió i de la creu, però és perquè tinguem vida i en tinguem a desdir. Per això, posam llum en la fosca i confiança en qualsevol adversitat. Jesús, enmig d’un gran realisme, ens fa veure que, amb Ell, ho transfiguram tot i a tots.