Això demanava el papa Francesc -presència orant i consoladora- a una comunitat de religioses que havien patit la destrucció del seu monestir per un terratrèmol i els feia veure que enmig d’aquesta tragèdia Déu les havia enfortides, tot recordant la paràbola de l’Evangeli del gra de blat que ha de morir per a donar fruit. Aquesta és la situació de moltes comunitats de vida consagrada que pateixen el buidament de les seves cases per mor de l’edat, fins i tot després de molts anys de vida consagrada i d’entrega generosa a Déu i al propi carisma, orientat al servei de l’Església i de les persones més necessitades. 

La crisi vocacional, la vivim especialment a Occident i ens en fa veure la seva urgència quan la resposta vocacional ens arriba dels països del tercer món junt amb el fenomen de la immigració. Una crisi que no és pròpia únicament de la vida consagrada, sinó que és crisi de vida cristiana, de coherència baptismal i de seguiment del Senyor, crisi que afecta persones i institucions, moltes de les quals es veuen obligades a tancar i a desfer-se dels seus immobles. Això fa patir i molt. Tanmateix, aquest gra de blat que es va desfent ben segur que donarà fruit, qui sap amb quines joves i noves formes de presència, fruit dels nous carismes que el Senyor susciti per a la nostra Església i en bé de la societat.

Quan es perd tot, excepte Déu i la vida de fraternitat, fa més falta que mai aprofundir en els carismes fundacionals segons el moment present i en la consegüent resposta que avui hem de donar sense defallir, portant en el cor aquesta exhortació d’Isaïes «Alegrau-vos, feis festa, ompliu-vos de joia…» (Is 66,10-14). Celebrant aquest proper dia 2 de febrer la Jornada de la Vida Consagrada, de vosaltres, religiosos i religioses, primer de tot vull agrair al Senyor el do de la vocació i, a la vegada i en nom de l’Església de Mallorca, agrair-vos la vostra generosa i radical entrega a la causa de l’Evangeli. Crec que, a la nostra illa, la ciutat de Palma i totes les viles i poblacions de la Part Forana, reconeixen, valoren molt i també agraeixen la vostra presència actual i la de molts anys enrere, la dels qui heu quedat aquí i la dels qui heu anat a fer present Jesús i l’Evangeli als països més pobres, una presència orant i consoladora. Avui, terra de missió ho som tots!

Facem vida el lema d’enguany totalment unit a l’ambient sinodal que mostra realment l’essència de l’Església, que es verifica «caminant junts», una invitació a fer-ho encarnats en aquesta terra que Déu estima i a la qual ens envia, des de la consagració, l’escolta, la comunió i la missió. Per això, mentre avançam en el camí sinodal, donam gràcies a Déu pel do de la vida consagrada que enriqueix l’Església amb les seves virtuts i els seus carismes i mostra al món el testimoni alegre de l’entrega radical al Senyor. Per això, no deixem de pregar perquè sigui així i hi hagi qui respongui i s’entregui del tot.