Si un aspecte s’ha accentuat molt al llarg de la preparació del Pla diocesà de Pastoral posat en marxa el segon dissabte de gener-25, ha estat el de la necessitat i urgència del «primer anunci», referint-nos a totes les oportunitats que tenim de comunicar la persona de Jesús i l’Evangeli allà on, en aquests moments, hi ha més indiferència i ignorància religiosa, i ho facem comptant amb les inquietuds i preguntes que moltes persones manifesten en la seva recerca, com també els seus silencis.

Per això, hem de pensar que, davant el canvi cultural que vivim, és obvi que també ens facem moltes preguntes i que també escoltem les que la gent es fa. Moltes d’aquestes preguntes són al voltant de com cal fer possible un clima favorable a l’anunci de l’Evangeli a tantes persones que, tot i dir-se cristianes, viuen com si no ho fossin, i necessiten qualcú que els comuniqui l’experiència de la seva fe, i els contagiï l’ardor del seu testimoni.

D’altres, però, lluny de tot plantejament religiós en la seva vida, presenten una necessitat encara més forta: fer-los arribar el primer anunci de la fe. La feina és nostra. Déu ens necessita com a missatgers que preparin la seva arribada al cor de cada home i de cada dona, de cada jove, de cada infant que és capaç de Déu, i que pot arribar a conèixer-lo i estimar-lo. El «primer anunci» necessita, sobretot, «nous evangelitzadors», persones que, des de la maduresa cristiana, es fan presents en la diversitat d’ambients en què ens movem i, usant tots els mètodes i mitjans possibles, preparen la disponibilitat d’un cor que s’obri al Senyor.

L’experiència que qualsevol persona pot fer de Déu serà sempre –ho deim des de la fe– una acció del seu Esperit en ella. Llegim a la Bíblia que l’arribada anunciada del Messies i la seva preparació se’ns presenten com el mitjà que Déu escull per a donar a conèixer el seu significat al poble. Així ho diu el profeta Malaquies: «Qui resistirà el dia de la seva arribada? Qui es mantindrà dret quan ell aparegui?» Per a entendre-ho correctament i celebrant la festa de la Candelera, convé que captem bé el missatge de l’Evangeli en presentar-nos l’experiència creient dels ancians Simeó i Anna dins el context familiar i religiós de la presentació que fan Maria i Josep del seu fill Jesús.

Amb la comunicació del primer anunci a persones que necessiten recuperar-lo, descobrim que Déu es fa present de la manera més senzilla que podríem imaginar, com els ancians Simeó i Anna, que reben Jesús en el temple, tots nosaltres som cridats a acollir-lo en la nostra vida, al mateix temps que en convidam d’altres al seu encontre amb Ell, i que volem acompanyar-los en el seu descobriment. Oferir i rebre el Senyor és el moviment que vol respondre a la crida que l’Església ens fa a tots. Hem de pensar en qualsevol situació que se’ns presenti i en tota casta de destinataris, començant per aquells adults batiats que no van rebre una catequesi adequada o que no han culminat la iniciació cristiana, o que senzillament s’han allunyat de la fe. Aquest ample camp de treball ens està demanant que els «presentem el Senyor», acció que, per a molts, serà de fet el primer anunci. Per a fer conèixer Jesús a aquells que no el coneixen, hem d’ajudar a l’encontre personal amb Ell mitjançant el diàleg, la pregària, la conversa en l’Esperit, el silenci, i oferint la vida de la comunitat, on seguim creixent i compartint la fe.