Quan ens arriba el so d’un aire suau…

En els moments convulsos que es viuen en molts indrets de la nostra societat, ha d’ésser necessari trobar estones de serenor, d’anar a l’arrel de moltes qüestions que ens interessen i preocupen davant les quals hem de prendre posició i reafirmar les conviccions que neixen de l’Evangeli. El «pas» del Senyor en la vida de cadascú, en la de l’Església i sobretot en el complex espai de la nostra societat, es deixa sentir quan hi estam atents i il·lusionats per a trobar-nos amb Ell. Ho diu la Paraula de Déu quan ens convida a fer una nova experiència que ens pot ésser molt gratificant: «Surt i estigue’t a la muntanya, a la presència del Senyor, que ara mateix passarà» (1Re 19,12). Som convidats al silenci i a la meditació que ens ofereix la pregària. 

Com en qualsevol moment de la vida, ens trobam a la presència del Senyor. Per a viure-ho, necessitam creure i deixar de banda qualsevol dubte. Tant si ens n’adonem immediatament o no, el Senyor surt al nostre encontre, ens acull, ens parla i ens anima. La seva irrupció no és violenta ni, fins i tot, aparentment extraordinària. Tampoc no es confon amb fets prodigiosos que enceguen o fan por. En el text bíblic esmentat, Elies capta la presència del Senyor en el «so d’un aire suau» davant del qual, una vegada sentit, «es cobrí la cara amb el mantell, sortí fora i es quedà a l’entrada de la cova». Són actituds d’escolta atenta, de reconeixement creient i d’observació fidel davant el pas del Senyor, ja que el trobam més en el silenci que en el soroll, més en la senzillesa que en el prodigi.

La llum que ens dona la Paraula de Déu contrasta fortament amb l’ambient de foscor que rebem tant de situacions conflictives com de indiferència, de buidor espiritual o de progressiu ambient secularitzador que ens envolta, justament quan l’intent declarat és excloure Déu i fer fora tota opció religiosa del marc en el qual vivim. El so d’un aire suau pot capgirar les mentalitats més anquilosades i els cors més endurits. Aquest aire suau és el signe d’una acció que el Senyor realitza en cadascú de nosaltres d’una forma amable, senzilla i eficaç. Es tracta de deixar-se guiar i omplir de tot allò que ens comunica i fer-ho amb humilitat.  

Hi ha uns signes que posen en evidència el pas del Senyor. Fixem-nos-hi: «la fidelitat i l’amor es trobaran, s’abraçaran la justícia i la pau; la fidelitat germinarà de la terra, i la bondat mirarà des del cel». La seva acció entre nosaltres, especialment en el nostre interior, ens dona pau i obre el nostre cor a la fidelitat, a la justícia, a la misericòrdia. Són les nostres credencials, la nostra forma d’intervenir en la transformació d’una comunitat humana que pot arribar a entendre que li passa alguna cosa nova, que Algú l’acompanya amb predilecció.  

És important que en aquesta perspectiva de l’encontre amb el Senyor prestem atenció a tots els qui, al nostre costat, viuen immersos en la nostàlgia, el pessimisme, la temptació d’abandó, de dubte i de por. Potser n’hi ha molts que necessiten el nostre testimoni de fe i la nostra ajuda, perquè descobreixin que, en les coses senzilles de la seva vida, hi ha Déu, que els estima, se’ls apropa i els parla. Tots necessitam poder escoltar el Senyor i els qui parlen en el seu nom, com ens diuen: «No tingueu por, que som jo». Aquesta proximitat dona molt coratge i confiança. 

Sants del dia

22/05/2024Santa Rita de Càssia, santa Quitèria, sant Llop.

Campanyes