Una nova Quaresma, benedicció de Déu per a tota l’Església en aquest temps de gràcia que se’ns concedeix. Una nova oportunitat de peregrinació interior vers Aquell que és font de misericòrdia. Un camí necessari per a refer la nostra vida a la llum de la Paraula de Déu que constantment ens invita a la conversió. Ho hem demanat a Déu en l’oració inicial: «feis que les celebracions de la Quaresma ens siguin profitoses per a conèixer més i més el misteri de Crist i per a viure’l d’acord amb les seves exigències». Conèixer i viure: dos termes que expressen per part nostra una voluntat de creixement cap a la maduresa cristiana, l’única capaç de vèncer la ignorància religiosa i donar resposta als reptes que se’ns presenten. L’Evangeli ens ofereix una nova perspectiva! 

La comprensió del misteri de Crist i la seva vivència plena ens porten a la contemplació d’un dels relats més significatius dels inicis de la seva vida pública. Com la primera comunitat cristiana, que hi veu el model a seguir i la seva força de voluntat a imitar, nosaltres, els cristians d’avui, també som conscients de les temptacions que enverinen la nostra vida. Totes elles, relacionades amb múltiples ofertes que pretenen substituir el lloc de Déu, són una proposta de felicitat immediata, de triomf fàcil, d’èxit enlluernador, no sols en situacions extraordinàries, sinó en els moments més quotidians. Déu desplaçat, Déu substituït. Quines són aquestes temptacions i tantes altres que hi hem d’afegir i que se’ns presenten com a ofertes apetitoses?

–La temptació d’excloure Déu com a origen i explicació de tot el que ha estat creat.

–La temptació de dir-li constantment a Déu «no et necessit» o «no m’interesses».

–La temptació d’organitzar la vida al marge de l’Evangeli, com si no fóssim cristians.

–La temptació de donar prioritat a tota pretensió egoista, i situar-nos en el centre de tot.

–La temptació de no reconèixer les nostres equivocacions i culpabilitzar els altres.

–La temptació de l’abús de poder, de cercar només l’èxit fàcil, el prestigi i la «figurera».

–La temptació de dominar l’altre, i fer-lo objecte dels nostres capricis i egoisme.

–La temptació d’utilitzar la religió en benefici propi i no per a la glòria de Déu.

–La temptació d’insolidaritat, que tanca el cor a tanta necessitat d’ajuda humanitària.

–La temptació d’autosuficiència, que ens blinda dins les nostres seguretats materials.

–La temptació d’agressivitat física i verbal, que porta a la crispació i a la desconfiança.

La vida de Jesús, com la de l’Església, la nostra vida, es desenvolupa entre aquesta oferta insistent i la darrera temptació que té Jesús, quan ja penjat a la creu se’l tempta a baixar-ne i demostrar que és el Fill de Déu. I Jesús, amb el seu silenci eloqüent, no cedeix i venç la temptació perquè sap que complir la voluntat de Déu serà font de salvació per a tots. La pretensió orgullosa de desplaçar Déu de la nostra vida és la que ens manté en la vulnerabilitat i en la possibilitat de caure en la temptació i quedar sotmesos al domini del pecat. No obstant això, tota aquesta situació que ens afecta i afecta tota la creació ha estat radicalment transformada a favor nostre i de tota la humanitat gràcies a la redempció obtinguda per la Mort i la Resurrecció de Crist. Des del Dimecres de Cendra, inici de la Quaresma, se’ns ha convidat a no malbaratar la gràcia de Déu que hem rebut, aquest tresor que des del baptisme portam dins el cor.