Convençuts que l’esperança no defrauda, tenim dret a somiar i fins i tot a pensar que allò que somiam pot esdevenir realitat. De la mà del profeta Isaïes, podem arribar a pensar que «el llop conviurà amb l’anyell, la pantera jaurà amb el cabrit, pasturaran junts el vedell i el lleó, i un minyó petit els guiarà; es faran amigues l’ossa i la vaca, les seves cries jauran juntes i el lleó menjarà farratge amb els bous; les criatures jugaran damunt el cau de l’escurçó, els infants ficaran sa mà dins l’amagatall de la serp. Ningú no serà dolent ni farà mal…» (Is 11,7-9). Ho és això un somni? Així veu el profeta l’equilibri que crearà la vinguda del Messies, de qui diu que «no judicarà per les aparences ni decidirà pel que senti dir, farà justícia als desvalguts, sentenciarà amb raó a favor dels pobres…» (Is 11,3-4). La fe ens fa contemplar aquest somni, creure i esperar que és possible.

Ho feim també, contemplant el món i la realitat més propera que ens envolta, imaginant que tot allò que està deteriorat es redreça i tot el que és dolent es torna bo i favorable. «Ningú no serà dolent ni farà mal», hem escoltat. No voldria oblidar el patiment de tantes persones i pobles desconeguts que no apareixen en els mitjans informatius ni a les xarxes socials, i que pateixen el segrest, la persecució i l’assassinat per causa de la seva fe o la defensa dels drets més elementals; seguim contemplant amb dolor i desconcert països en constant conflicte i amb poca o nul·la possibilitat de sortida, on la violència està al servei de l’obsessió de poder o de la maldat. Què voldrà dir Nadal per a tots ells? Tenim dret a somiar en un canvi radical, en un retorn del benestar i la pau per a tots? Què ens aporten la fe i l’esperança en la vinguda del Messies, Jesús de Natzaret, Jesucrist?

Ja fa setmanes que el món del consum, amb l’il·luminat de Nadal ja encès un mes abans i segrestant en part el sentit d’aquesta festa tan nostra i tan cristiana per a fer-ne un ús comercial, està difuminant la bondat d’un somni que vol reconduir-nos a una transformació més profunda que ens obri a les dimensions de l’esperit, i ens orienti a un comportament que ens mostri el vertader rostre de Nadal, i ens proposi un nou estil de vida segons l’Evangeli, especialment en aquest temps de preparació, que són les quatre setmanes d’Advent. Quin somni volem fer realitat? La resposta ens arriba a través del clam de Joan Baptista, el Precursor del Messies, de Jesús, quan, cridant a la conversió i obrint una nova ruta als qui acuden a ell per a fer-se batiar, els convida a rebre Jesús i seguir-lo. De fet, gràcies a Ell i per la confiança posada en Ell, tots els somnis es faran realitat, des dels gestos de solidaritat i atenció als més pobres fins a la convicció del perdó dels pecats i la victòria sobre la mort.

La proximitat de Déu que ens aporta la vinguda del Messies, el naixement de Jesús, festa per a la qual ens estam preparant, fa que tot sigui diferent i que es vegi amb una mirada nova, la seva, que és mirada d’amor. Com hem d’experimentar aquesta proximitat? El primer pas és la pregària. A través d’aquesta, s’entra en contacte amb Déu perquè se l’escolta, se’l deixa intervenir. Som convidats a sortir del buit en què vivim i a abandonar els clots del desànim i la desconfiança, les ambicions, enveges, autosuficiències i arrogàncies, abandonant les incoherències que enfosqueixen el testimoni, anivellant les escandaloses desigualtats amb la justícia i vencent tota corrupció amb la netedat de cor i l’exercici de la caritat.