Sempre m’han cridat l’atenció les «prioritats» pastorals de Jesús: està atent a les persones per acollir-les, escoltar-les i caminar al seu costat, sempre disposat a compartir amb els qui més el necessiten. S’apropa a la gent que espera d’ell una paraula d’esperança, un alè de salut, un gest de coratge. S’ha d’anar a l’Evangeli per a veure que són els malalts els qui ocupen el primer lloc i amb la complexitat de situacions que presenten. L’Evangeli ens fa veure que l’activitat de Jesús és frenètica, això fa que els seus deixebles li arribin a dir: «tothom us està cercant». Quin atractiu, el de Jesús, font de seguiment!

I nosaltres, com omplim la jornada? La passió de Jesús pels malalts i necessitats obre un camí reflexió sobre la nostra activitat diària per a comparar-la amb la seva. Per això, fixem-nos en el començament de l’Evangeli de sant Marc. En què empram el temps? A més del deure quotidià del treball, què feim més? A què ens dedicam? Quines són les nostres prioritats?

Hem de pensar que estam en un moment en què hem optar per unes «prioritats» en la nostra relació amb Déu i amb els altres. Es tracta de promoure un estil de vida més d’acord amb l’Evangeli, i, com a conseqüència, rehabilitar els qui estan en el llit del dolor físic i psíquic, en la soledat i l’abandó, en la marginació, l’enveja, la incomprensió, l’odi i la venjança. Hem de saber que quan l’esperit del mal posseeix algú, Jesús el venç i fa que la persona recuperi la seva dignitat i llibertat.

Per això, Jesús aprofita totes les oportunitats que se li presenten. La seva proximitat envers tothom ens ha d’animar a fer de la nostra vida una entrega perquè la jornada sigui una experiència de salut, de bon tracte, d’actituds i accions de transformació personal i social. Una jornada saturada de bones accions, on facem ressonar l’Evangeli perquè arribi al món de la família, del treball, de l’educació, de l’empresa, de les finances, del comerç, de la política, de la jurisprudència, de la cultura, de les comunicacions socials.