Aquest és el crit joiós que encapçala el Pregó pasqual que canta l’Església per a tothom en aquesta nova Pasqua del Senyor de 2026. Una notícia que contrasta amb la devastació de la guerra i que vol encendre una llum d’esperança en la victòria del bé sobre el mal, la gràcia sobre el pecat, la pau sobre la guerra, l’amor sobre l’odi, el perdó sobre la venjança, la vida sobre la mort. «Que la llum de Crist ressuscitat gloriosament dissipi les tenebres del cor i de l’esperit».

Fent l’elogi del ciri pasqual encès amb el foc nou, la flama del qual representa Crist Ressuscitat, som convidats a obrir els ulls, els ulls de la fe, de l’esperança i de l’amor, alhora que contemplam amb admiració com «el foc, un cop repartit, no minva per la flama manllevada, ja que s’alimenta de la cera que es fon, i que l‘abella mare ha produït per a mantenir aquesta flama preciosa». Som llum per al món! Ho diu Jesús.

Déu ens parla constantment i ens tracta com a amics. Una relació que sempre dona bon resultat. Tant és així que «tal com la pluja i la neu cauen del cel i no hi tornen, sinó que amaren la terra i la fecunden […], així serà la Paraula que surt dels meus llavis: no tornarà a mi infecunda. Realitzarà el que jo volia, complirà la missió que jo li havia confiat» (Is 55,8-11). La Paraula de Déu és viva i eficaç en el cor de cadascú, quan és rebuda amb confiança i humilitat, com ho fa amb la llavor la terra bona, ben llaurada i preparada.

Sorprèn que hi hagi qui està cercant entre els morts Aquell qui és viu, Jesucrist. Potser qualcú pensa que venim de la vida i caminam cap a la mort i no a l’inrevés, quan de fet, per la fe, sabem que venim del no-res i caminam cap a viure la vida en la seva més esclatant manifestació, en l’Amor de Déu, ara i per sempre. La llum de Pasqua ens obre a una confiada trobada amb Jesús i a viure amb Ell l’actualitat de l’Evangeli. «Oh nit realment benaventurada que uneix el cel i la terra, nit en què l’home retroba Déu».

Amb el baptisme, que en aquesta Pasqua una vegada més renovam, Déu entra de ple en la nostra vida amb tot el seu misteri lluminós. Agraïm que de llavors ençà ens ha acompanyat sempre. Fixant la mirada en el Ciri pasqual, demanam «que l’estel del matí en trobi encara encesa la flama; aquell estel que mai no es pon: Crist, que, tornant d’entre el morts, aparegué gloriós als homes com el sol en un dia serè».

La relació amb Déu passa sempre per una relació de proximitat amb les persones. Jesús ens ha confiat així el seu testament: «que us estimeu els uns als altres, tal com jo us he estimat, en això tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu» (Jn 13,34-35). Aquest és el fonament de la pau tan desitjada aquests temps convulsos, la raó de ser de la nostra fe i del nostre compromís de transformació segons l’Evangeli. La salutació pasqual del Ressuscitat és i serà sempre: «La pau sigui amb vosaltres!» (Jn 20,19), juntament amb el compromís de fer vida aquesta pau entre nosaltres.

Pasqua és l’esclat d’una nova forma d’estimar, de mirar, d’allargar la mà. Aquest és el foc que posa en moviment, és la llum que tot ho il·lumina. Pasqua és el pas de l’amor, el corrent de vida i resurrecció que ho fa tot nou, és haver entès Jesús i el seu gest de rentar els peus. Pasqua és el programa del bon samarità, que és el d’un cor que veu on es necessita amor i actua en conseqüència. Desarmem les paraules feridores i posem-hi amabilitat, diàleg i esperit de servei. Facem que Pasqua sigui cada dia!

Amb el meu afecte, felicitació i benedicció, bona i santa Pasqua!

+ Sebastià Taltavull Anglada

Bisbe de Mallorca