Entram a la setmana gran de l’any. Com la viurem els cristians de Mallorca? Són dies de pregària a l’exemple de Jesús, units a ell en el drama de la seva passió i mort, però amb la mirada fixa en la seva resurrecció, nou horitzó d’amor i d’esperança per a la humanitat. Jesús s’ha fet no res fins a carregar una creu injusta que el portarà a una mort que el deixarà en evidència com agitador del poble i blasfem. ¿Com entendre i viure aquest misteri que està a l’origen i, amb la Resurrecció, és el fonament de la nostra fe?

En aquests dies sants estiguem atents a les paraules i als gestos de Jesús: «Estimau-vos els uns als altres tal com jo us he estimat». Són les paraules del seu testament vital que durà a l’extrem del perdó dirigit als qui el maten: «Pare, perdona’ls, perquè no saben el que fan» . És l’ideal evangèlic de l’amor a l’enemic, novetat i ruptura amb l’espiral de venjança i odi als que estam acostumats. Segueix la resposta de Jesús a la pregunta del delinqüent que té al seu costat «Senyor, recorda’t de mi quan arribis al teu Regne»; li diu Jesús «avui mateix seràs amb mi al paradís!».

Deixem que ens miri amb el mateix afecte, i ens convertesqui. Que bé si aquesta setmana santa ens ajudàs a recuperar a aquells que condemnam i, alhora, als qui són condemnats al nostre costat! Que bé si fóssim reconciliadors enmig del nostre poble!

Clavat a la creu diu «Dona, aquí tens el teu fill». A Jesús l’omple de consol que experimentem l’acollida amorosa de la seva mare i el conforta veure que al nostre costat no es troba sola. D’altra part, a quin grau de sofriment es pot arribar quan s’experimenta l’abandó de Déu! Jesús passa per aquest glop amarg i es solidaritza amb els qui ho pateixen. En aquest moment comença la comunicació de la vida quan exclama «Pare, a les vostres mans encoman el meu esperit».

¿Per què, idò, la setmana santa? ¿Per què aquests dies sants? Ens hi va l’orientació de la nostra vida cristiana i la resposta a la crida a la santedat. Jesús ha obert el camí…