Per a caminar junts, hem d’estar units. La comunió entre nosaltres és essencial per a viure l’Evangeli i fer-lo realitat en el cor dels nostres ambients. En aquests moments, el papa Francesc vol compartir amb cada bisbe diocesà el seu desig de començar junts un recorregut per a créixer tots en una experiència concreta de sinodalitat, la qual cosa vol dir viure el goig de compartir en comunió un mateix camí, obert a tot allò que prové de les Esglésies particulars, de l’Església de Mallorca en el nostre cas. El seu enfocament és aquest: «Per una Església sinodal: comunió, participació i missió». Abans de les sessions sinodals a Roma, el papa Francesc vol que comencem el treball a cada una de les nostres diòcesis, treball que a Mallorca inaugurarem el diumenge 17 d’octubre d’aquest any de 2021, amb un temps de trobada, reflexió, pregària i celebració de l’Eucaristia. 

En aquests moments i vivint la fraternitat universal, conscients dels problemes que està ocasionant encara la pandèmia del coronavirus i, fins i tot, molt preocupats per la situació de guerra i violència que pateixen els habitants de tants països, tenim l’oportunitat de viure un procés sinodal en el sentit d’una renovada comunió, com la que ja vivim en molts aspectes que van ser constatats i especialment suggerits en la Carta pastoral Batiats, confirmats i enviats publicada el 12 de setembre de 2019. Des d’aleshores hem anat treballant i rebent nombroses aportacions que poden servir per al treball sinodal que ara se’ns proposa. 

L’esforç de comunió no és sols necessari, sinó imprescindible perquè el treball sigui ben fet. Per això, no sols hem de fer gestos de comunió en l’acció pastoral i en la vida de cada dia, sinó que cadascú n’ha de ser un signe viu, un agent de comunió, provocant la unitat i la solidaritat en tot allò que ens proposam. Quan sant Joan Pau II fa la proposta per al segle XXI de viure una espiritualitat de comunió com a principi educatiu, com a mirada del cor cap a Déu que és amor i així mirar-nos els uns als altres, com a capacitat de sentir el germà com algú que em pertany i veure primordialment allò que hi ha de positiu en ell, donant espai a l’altre, rebutjant competitivitat, ganes de fer carrera, desconfiança i enveges…, diu amb rotunda claredat que «no ens fem il·lusions: sense aquest camí espiritual, de poca cosa servirien els instruments externs de comunió. Esdevindrien mitjans sense ànima, màscares de comunió més que no les seves vies d’expressió i de creixement» (NMI, 43).

Us anim a compartir el goig d’un temps favorable de comunió i que sigui de cada vegada més entusiasmador i generador de confiança, plenament convençuts que no anam sols, que l’Esperit del Senyor ens acompanya, hi és i hi serà sempre.