Som el pa viu –diu Jesús–, qui em menja viurà per sempre!

Eucaristia i caritat són la màxima expressió de l’amor que Déu ens ha manifestat en Jesús. Creients i practicants és la conseqüència d’haver entès el missatge de l’Evangeli que uneix la celebració de l’Eucaristia a l’amor als germans, a la coherència a la qual condueix la pràctica de la fe. Quan Jesús diu «Jo som el pa viu baixat del cel. Qui menja aquest pa viurà per sempre» (Jn 6,51) afirma la dimensió d’aquest aliment en tant que s’orienta a comunicar vida i comunicar-ne a tot nivell, especialment la que té dret a viure tota persona, especialment els qui sofreixen amb més vehemència. Ho diu molt clar el papa Francesc: «L’Eucaristia, si bé constitueix la plenitud de la vida sacramental, no és un premi per als perfectes, sinó un generós remei i un aliment per als febles» (EG 47). És un aliment unit a la vida que comunica. 

Necessitam aquest aliment, necessitam Jesús que se’ns dona i es fa aliment, necessitam rebre la seva fortalesa que ens ajuda a viure ara i per sempre. El sagrament de l’Eucaristia celebrat amb la comunitat cristiana, té un caràcter social que ens implica plenament. La taula de l’Eucaristia s’allarga a totes les dimensions de la vida humana, familiar, eclesial, social, política, econòmica i ecològica, per a transformar les nostres actituds de caritat i solidaritat. 

Benet XVI ho explica així: «la “mística” del Sagrament té un caràcter social, perquè en la comunió sacramental jo quedo unit al Senyor com els altres que combreguen […]. La unió amb Crist és al mateix temps unió amb tots els altres als quals ell es dona. No puc tenir Crist només per mi; únicament puc pertànyer-li en unió amb tots els qui són seus o ho seran. La comunió em fa sortir de mi mateix  per anar cap a Ell, i per tant, també cap a la unitat de tots els cristians. Esdevenim “un cos”, units en una única existència. Ara, l’amor Déu i al proïsme estan realment units: el Déu encarnat ens atreu a tots cap a ell» (DCE 14). Per això, «en la comunió eucarística hi ha inclòs alhora el ser estimats i l’estimar als altres. Una Eucaristia que no comporti un exercici pràctic de l’amor és fragmentària en si mateixa». 

Com ho hem de fer perquè la taula de l’Eucaristia, a la qual tots sense exclusió som convidats per Jesús, arribi a tothom? Ho ha de fer possible la caritat cristiana en tot el seu desplegament a través de totes les entitats de l’Església, ja que és la prioritat social en la seva acció pastoral. Necessitam formació del cor perquè l’amor al proïsme sigui una conseqüència de la fe, la qual actua per la caritat, tenint clar sempre que l’amor és gratuït. En el seu himne a la caritat (cf. 1Co 13), sant Pau deixa ben clar que ja puc actuar de la millor manera, però «si no tenc amor, de res no em serveix». Es tracta d’un amor que s’alimenta en el trobament amb Crist en l’Eucaristia i se propaga en l’amor als altres. Així ho deim des de Càritas: «Tu hi tens molt a veure!»