Som «missió» per il·luminar, beneir, vivificar, aixecar, curar i alliberar

Amb aquest lema tan evangèlic i eclesial definim una de les característiques que més defineixen els seguidors de Jesús en un sentit personal i com a Església, sagrament de Crist. La paraula «missió» és una de les tres que el Sínode ha posat com a objectiu junt amb la paraula «comunió» i «participació». La missió sempre serà el resultat. És el testimoni que hem rebut i que portam al cor de la nostra memòria històrica. Com diu el papa Francesc, «és sa recordar-se dels primers cristians i de tants germans al llarg de la història que van estar carregats d’alegria, plens de coratge, incansables en l’anunci i capaços d’una gran resistència activa» (EG 263).

Amb la Diada de Mallorca Missionera volem aprofundir i fer vida en nosaltres el sentit missioner que ha de donar identitat al nostre ser cristià. No és possible pensar un cristià que no sigui missioner, ni una acció missionera que no s’encarni en un seguidor de Jesús. Per això, podem entendre bé quan es diu que «fa falta passar d’una pastoral de mera conservació a una pastoral decididament missionera» (EG 15). La missió mira sobretot el poble, allà on la paraula i el testimoniatge s’hi fan presents a través dels qui han rebut l’encàrrec de Jesús que diu: «Anau per tot el món i anunciau la bona nova de l’Evangeli a tota la humanitat» (Mc 16,15). 

Avui, com tantes altres vegades, és un dia per a agrair al Senyor la generositat dels qui s’han obert camí amb la confiança d’anar a anunciar l’Evangeli a tantes perifèries humanes on la pobresa desfà persones i pobles sencers. «El vertader missioner que mai no deixa de ser deixeble, sap que Jesús camina amb ell, parla amb ell, respira amb ell, treballa amb ell. Percep Jesús viu en ell enmig de la tasca missionera» (EG 266). Els missioners i missioneres mallorquins, germans i germanes d’aquesta Església, ens fan arribar constantment les seves experiències apostòliques i en ells i elles hi descobrim l’ardor evangèlic que anima la seva entrega i posa en evidència el goig i el sentit de la seva vida. 

Pensem, però, que la «missió» s’estén a tot cristià, a tot batiat, i es fa present en qualsevol espai de la vida familiar i social i -com diu Francesc- «la missió en el cor del poble no és una part de la meva vida, o un adorn que em puc treure; no és un apèndix o un moment més de l’existència. És quelcom que jo no puc arrencar del meu ésser si no vull destruir-me. Jo som una missió en aquesta terra, i per això estic en aquest món. Cal reconèixer-se a si mateix com marcat a foc per aquesta missió d’il·luminar, beneir, vivificar, aixecar, curar, alliberar. Allí apareix la infermera d’ànima, el docent d’ànima, el polític d’ànima, aquells que han decidit a fons ser amb els altres i per als altres» (EG 273). Vivint la comunió i participant en la missió de l’Església, som feels a l’encàrrec de Jesús. Moltes gràcies, missioners i missioneres mallorquins, escampats pel món.

 

Sants del dia

27/05/2024Sant Agustí de Canterbury, sant Juli, sant Restitut.

Agenda – Pròxims esdeveniments

Campanyes