El drama de no trobar habitatge és greu avui entre nosaltres. El pateixen sobretot els qui no compten amb prou recursos per aconseguir una hipoteca o un lloguer mínimament decent. Això fa que molts immigrants i refugiats no puguin suportar el pes d’una societat que acaba enviant-los a l’exclusió perquè no tenen solvència econòmica i els preus s’han disparat. També Maria i Josep cercaven habitatge, no en trobaven i el fet llastimós és que se’ls tancaven totes les portes. El bres per al nin que esperaven va haver de ser la menjadora d’un estable, allà on només s’hi refugien els animals. Avui tenim el repte del treball decent i un habitatge digne per a tothom.

Meditant aquest misteri, a traves seu i dels textos bíblics de l’Advent, podem intuir -malgrat tot- que Déu se’ns apropa, que la iniciativa del seu encontre amb cadascú de nosaltres i com a comunitat orant pren cos en Jesús, a qui també volem apropar-nos per «estar amb Ell», com ho feien els seus seguidors. La seva arribada accelera i actualitza aquest encontre privilegiat, que pot fer que esdevingui un fet allò del «Déu-amb-nosaltres» i el significat del nom de Jesús, el qui allibera el seu poble del mal i del pecat, i obre per a tothom camins d’esperança.

Som a les portes de Nadal. La celebració cristiana d’aquest misteri de l’Amor de Déu per la humanitat fa que omplim els nostres cors, esglésies, ciutats i poblacions d’aquella alegria que prové de la seva irrupció en la nostra història. Ho fa comptant amb allò tan humà com és una família, la família de Maria i Josep. És la realitat misteriosa d’un fet tan extraordinari que contemplam amb profund respecte, fe i agraïment, tal com ens ho transmet l’evangeli de Mateu: «Josep, no tinguis por de prendre a casa teva Maria com esposa. És cert que ell ha concebut per obra de l’Esperit Sant; ha de tenir un fill i li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble».

En la persona de Jesús es realitza, per tant, la promesa feta des dels inicis, que és el fonament de la nostra vida cristiana, animant tota la seva dimensió social i creant unes noves condicions de vida dignes per a tots.  Déu ha cercat una família jove, un home i una dona que s’estimen, i que creuen profundament en Déu. L’actitud de Maria és genial i única, pròpia d’una jove creient oberta a Déu i disposada a fer el que Déu li demani. L’actitud de Josep, també única si s’entén des de la fe humil, des de la seva actitud orant, l’única perquè s’implica en els plans imprevists de Déu. Tot això ens fa pensar en nosaltres i en la nostra actitud de fidelitat als plans de Déu. La nostra resposta és la que mostra la qualitat de la nostra esperança, animada per la confiança i l’amor.