Comença a ser freqüent el comentari que hi ha molts batiats, però són pocs els iniciats a la vida cristiana. Un compte de resultats no gaire encoratjador i que ben segur té a veure amb l’afirmació del Precursor de Jesús quan diu que no el coneixem, tot i que ja és entre nosaltres. Ho creim així? Facem el pas d’anar cap a Ell. «A qui s’arrisca, el Senyor no el defrauda, i quan algú fa un petit pas cap a Jesús, descobreix que ell ja esperava la seva arribada amb els braços oberts» (Francesc, EG 3). La iniciació cristiana té com a objectiu l’encontre amb Jesucrist; però no ha de ser un encontre casual, forçat, edulcorat o condicionat per qualsevol pressió social. El vertader encontre amb Crist abasta tota la persona, dona un nou horitzó a la vida i una dimensió plena, definitiva. Ben prest celebrarem que va néixer, però, sobretot, que ja viu entre nosaltres.

Una vegada més rebem la invitació de fer del temps d’Advent, tan proper ja a la festa de Nadal. Escoltem-la bé, amb el cor obert: «Invito cada cristià, en qualsevol lloc i situació en què es trobi, a renovar ara mateix el seu encontre personal amb Jesucrist o, almenys, a prendre la decisió de deixar-se trobar per Ell, d’intentar-ho cada dia sense descans. No hi ha raó perquè algú pensi que aquesta invitació no és per a ell, perquè ningú no queda exclòs de la joia aportada pel Senyor» (ibíd.). Precisament ho escoltam aquest diumenge III d’Advent a la Paraula de Déu amb aquestes paraules carregades d’ànim i esperança, tot i les situacions globals de conflicte que ens toca viure: «Germans, viviu sempre contents, no us canseu mai de pregar, donau gràcies en tota ocasió» (1Tes 5,16).

És possible que, per a molts, l’esdeveniment del baptisme no hagi significat gaire cosa o res, sigui per l’edat en què es rep sense comptar amb una adequada iniciació cristiana, especialment per part de la família, sigui per una manca d’interès personal que ha conduït a la indiferència. Aquesta situació es troba molt estesa en ambients tradicionalment cristians, i reclama que ens posem en estat i actitud de missió mitjançant un catecumenat que ofereixi la possibilitat de la iniciació cristiana i, al mateix temps, reiniciï en la fe els qui se n’han allunyat, tot afavorint amb tots els mitjans la integració conscient i responsable en la comunitat de l’Església. Per tant, per conèixer més i millor el qui és entre nosaltres i no coneixem, cal l’encontre amb el Crist i comptar amb la vida de fraternitat com a elements fonamentals per a ser cristià i viure com a tal.

No obstant això, som conscients que el seguiment de Jesus és constantment posat a prova. Són molts els reptes que plantegen nous problemes als quals hem de respondre des de la fe. Per tant, quina nova proposta podem fer als homes i dones d’avui, amb un accent especial als joves i ambients allunyats? Quina espiritualitat pot ajudar tantes persones a recuperar l’esperança? Amb quina acció missionera podem donar a conèixer Jesucrist i el seu Evangeli? Què podem fer per a ajudar a obrir els cors a la confiança i a les dimensions del Déu-Amor, com a forca interior que dugui a reiniciar un procés de fe? Només des del coneixement és possible l’enamorament. Que, coneixent més Jesús, l’estimem més i ens estimem els uns als altres tal com Ell ens estima. Aquest és el secret!