A primera vista, és lògic que cridi l’atenció, i més en el moment difícil que vivim, aquesta pregunta de Jesús: «Us pensau que he vingut a portar la pau a la terra?» (Lc 12,49). És difícil d’encaixar aquesta pregunta amb la forma pacífica de fer que té Jesús. I és precedida per una expressió que tampoc no fa curt de forta: «He vingut a calar foc a la terra. Com voldria ja veure-la cremar!». És el foc de l’Esperit, la força espiritual sembrada en el moment del baptisme.

Quan Jesús va ser presentat pels seus pares al temple, l’ancià Simeó ja havia pronosticat: «Aquest infant serà una senyera combatuda. Així es revelaran els sentiments amagats al cor de molts» (Lc 2,34). Jesús no deixa ningú al marge a l’hora de prendre partit en relació amb Ell, tothom es defineix davant Ell, amb indiferència, en contra o a favor. Hi ha sentiments amagats que cadascú coneix i, en un moment o altre, surten a la llum. No és possible viure perennement en la indiferència.

La persona i el missatge de Jesús purifica, renova la terra i provoca, per l’acció de l’Esperit, un canvi profund del cor, un baptisme de conversió molt més complet que el de Joan Baptista. Jesús no es refereix a cap tipus de la violència física o ambiental, sinó a l’acció de l’Esperit Sant. Jesús no parla del foc destructor de la violència, ni del càstig, ni del judici, com esperaven els deixebles de Joan. Ni tampoc no parla de res que pugui referir-se a l’entusiasme d’un integrisme fonamentalista i, encara manco, a una declaració de guerra en nom de Déu. Jesús no ha optat mai per la violència.

Jesús parla directament de l’Esperit Sant, sota la comparació del «foc» que il·lumina i purifica l’interior de l’home, el foc que transforma i posa en moviment el món que hi ha al seu voltant. Jesús compara la seva persona i la seva missió a un foc que aclareix i ens situa en la «veritat», és a dir, davant seu mateix, que s’ha definit com a tal. Situats davant seu, el seu Esperit, la seva presència espiritual i vivificadora en el nostre interior, ens invita a definir-nos i seguir-lo. Per això se’ns diu clarament: «Tinguem la mirada fixa en Jesús, que ha obert el camí de la fe i el duu a terme» (He 12, 2). És la invitació constant que ens fa el papa Francesc a «renovar el nostre trobament amb Jesucrist, a prendre la decisió de deixar-se trobar per Ell, d’intentar-ho cada dia, sense descans» (EG 3). Pensem que qualsevol moment en la vida pot convertir-se en una ocasió excel·lent, en una oportunitat providencial.