La fe no ens eximeix de la responsabilitat de viure cada dia el nostre compromís cristià, sinó més aviat tot el contrari, ens demana que estiguem més i més presents i atents perquè l’Evangeli impregni de sentit tota la nostra activitat humana. Vetlar, estar atents, deixondits, seran les actituds a posar en exercici. La història del cristianisme també és testimoni d’aquesta mateixa actitud creient al llarg dels segles.

Ara, la crida va adreçada a nosaltres, els qui tenim la responsabilitat de respondre al moment històric que ens toca viure i sobre el qual hem d’actuar segons l’Evangeli. Un temps de crisi econòmica, d’inflació galopant, de preus en alça, de desigualtats, de dificultat per afrontar les necessitats més bàsiques per a una gran part de la població que ho pateix. Un temps d’incertesa i penúria que demana una resposta de confiança i gestos de solidaritat.

És un fet, tanmateix, que per als creients el present es troba marcat per la realitat futura. La nostra mirada, adreçada a Déu i la realització del Regne, queda il·luminada per fixar-se en la manera de fer presents els signes del Regne de Déu que Jesús ja ha inaugurat amb la seva mort i resurrecció. Jesús, amb la seva predicació i la seva actuació alliberadora, ens ha fet veure que el Regne de Déu ja és enmig nostre. Es tracta, idò, que, per part nostra, el facem visible mitjançant el nostre testimoni personal i col·lectiu amb paraules que donin raó de la nostra esperança a qui ens la demani i amb la credibilitat que dona el seguiment. La definició de «creure» que ens dona l’autor de la carta als cristians hebreus és evident unint present i futur: «creure és posseir anticipadament els béns que esperam, és conèixer per endavant allò que encara no veim» (11,1).

Com anticipar aquest futur? Com fer-ho? Jesús ens ho proposa de forma molt clara: «Veneu els vostres béns i distribuïu els diners als qui ho necessiten. Feu-vos bosses que no s’envelleixin, aplegueu-vos al cel un tresor que no s’esgotarà; allà els lladres no s’hi acosten ni les arnes no fan malbé res. On teniu el vostre tresor, hi tindreu el vostre cor» (Lc 12,32-34). El que demana és el despreniment de tot el que ens manté lligats als béns materials i ens impedeix de ser lliures, a la vegada que espera de nosaltres nous gestos de solidaritat amb els més necessitats.