Avui, solemnitat de l’Ascensió del Senyor celebram a tota l’Església la 59a Jornada Mundial de les Comunicacions Socials amb el lema que ens va deixar preparat el mes de gener el papa Francesc, amb una invitació molt clara per al temps que vivim tan necessitat d’esperança: «Compartiu amb mansuetud l’esperança que hi ha en els vostres cors». Un missatge dirigit a tothom, però amb especial èmfasi al món de la comunicació, periodistes i professionals de la informació, com també a l’extens camp de les xarxes socials.

Ara s’hi han afegit les lúcides i valentes paraules del papa Lleó XIV en el seu primer encontre amb els quasi 6.000 periodistes acreditats a Roma en ocasió tant de les exèquies del papa Francesc com de l’elecció i inici de Pontificat del papa Lleó XIV, quan dirigint-se a ells els diu d’entrada: «Jesús va proclamar: “Benaventurats els qui treballen per a pau” (Mt 5,9). És una benaventurança -diu- que ens desafia a tots i que ens concerneix especialment, cridant cadascú al compromís de portar endavant una comunicació diferent, que no cerqui el consens a qualsevol preu, que no es revesteixi de paraules agressives, que no adopti el model de la competència, que mai no separi la recerca de la veritat de l’amor amb el qual humilment hem de cercar-la. La pau comença en cadascú de nosaltres: en la manera com miram els altres, com els escoltam, com parlam d’ells; i, en aquest sentit, la manera com comuniquem és d’importància fonamental: hem de dir “no” a la guerra de paraules i d’imatges, hem de rebutjar el paradigma de la guerra».

Al llarg d’aquestes primeres setmanes de pontificat, el papa Lleó ha estat, a més, contundent amb una crida insistent a la pau, de la qual tota la premsa s’està fent ressò a tot el món valorant la seva intervenció i l’oferiment de mediació entre els països que estan més afectats pel conflicte bèl·lic i drama humanitari, com la guerra entre Israel i Hamàs, entre Rússia i Ucraïna, entre d’altres. Això també ha fet que mostràs la solidaritat de l’Església amb els periodistes empresonats per haver contat la veritat, i demanant la seva posada en llibertat. «L’Església reconeix en aquests testimonis -penso en els qui relaten la guerra fins i tot en perill de les seves vides- el coratge dels qui defensen la dignitat i el dret dels pobles a estar informats, perquè només els pobles informats poden prendre decisions lliures. El sofriment d’aquests periodistes empresonats interpel·la la consciència de les Nacions i de la comunitat internacional, recordant-nos a tots la necessitat de custodiar el bé preciós de la llibertat d’expressió i de premsa».

Encara el mes de gener d’enguany, el papa Francesc plantejava aquests preguntes entorn de la nostra manera de comunicar: de quina manera sembram esperança enmig de tanta desesperació que ens afecta i ens interpel·la? Com curam el virus de la divisió, que amenaça també les nostres comunitats? La nostra comunicació és acompanyada per la pregària, o acabam comunicant la realitat de l’Església adoptant només les regles del màrqueting empresarial? Sabem donar testimoni que la història humana no conclou en un carreró que no passa? Com indicam una perspectiva diferent cap a un futur que encara no està escrit? L’esperança no defrauda, però ho sabem comunicar? Sabem comunicar i convèncer que és possible perdonar? La comunicació cristiana és mostrar que el Regne de Déu ja és aquí, i també ve en la capacitat de veure i sembrar una esperança de bé.