Aquest és el lema del DOMUND d’enguany, la Jornada Mundial de les Missions 2025. El missatge central és l’esperança, en connexió directa amb el Jubileu que estam celebrant i que ara es concreta en allò que és la missió fonamental del cristià, de tot el conjunt de l’Església. Tu i jo, units a un nosaltres que compartim el seguiment de Jesús, també som missioners d’esperança entre la nostra gent amb la qual convivim. Aquest és un dia especial, una jornada de sensibilització envers la necessitat que hi ha d’estendre l’Evangeli i donar a conèixer Jesús. Els missioners i missioneres que han sortit de la nostra terra s’han convertit en signe d’una missió duta a l’extrem. Des de la nostra i seva Mallorca agraïm la seva valenta decisió, el testimoni de vida cristiana, feta oferta en bé de moltes persones necessitades de tot, tot el seu treball diari sense descans, moltes vegades en condicions precàries, per ajudar a recuperar la dignitat humana.

El papa Francesc va demostrar sempre que era un entusiasta de la missió. Volia sobretot que fóssim «deixebles missioners» i sense separar aquests dos conceptes viure una pastoral decididament missionera. Per això, deia que «cada cristià i cada comunitat haurà de discernir quin camí és el que el Senyor li demana, però tots som cridats a acceptar aquest crida: sortir de la pròpia comoditat i atrevir-se a arribar a totes les perifèries que necessiten la llum de l’Evangeli» (EG 20). Des d’aquesta visió, proposa una Església en sortida, que és la comunitat de deixebles missioners. És l’Església que somia on la seva opció missionera és capaç de transformar-ho tot.

En el missatge que el papa Francesc va escriure per a la Jornada d’avui pocs mesos abans de morir ens recorda a cada cristià i a l’Església, comunitat de batiats, la vocació fonamental de ser missatgers i constructors d’esperança, seguint les petjades de Crist. Fixant la mirada en Ell, ens diu que el Senyor Jesús continua el seu ministeri d’esperança per a la humanitat per mitjà dels seus deixebles, enviats a tots els pobles i acompanyats místicament per Ell; també avui segueix inclinant-se cap a cada persona pobra, afligida, desesperada i oprimida pel mal, per a vessar sobre les seves ferides l’oli del consol i el vi de l’esperança. Obedient al seu Senyor i Mestre, i amb el seu mateix esperit de servei, l’Església, la comunitat dels deixebles missioners de Crist, continua aquesta missió oferint la vida per tots enmig de la gent. I això, avançant enmig de persecucions, tribulacions i dificultats, juntament amb les pròpies fragilitats, imperfeccions i caigudes.

Conclou el missatge demanant-nos que renovem la missió de l’esperança començant per la pregària, sobretot la que es fa amb la Paraula de Déu. Pregant, mantenim la flama de l’esperança que Déu ha encès en nosaltres perquè es convertesqui en una gran foguera que il·lumini i escalfi als qui estan al nostre entorn.

També el papa Lleó XIV ens diu que «hem de cercar junts com hem de ser una Església missionera, una Església que construeix ponts, sempre oberta a acollir tots els qui necessiten la nostra caritat, la nostra presència, el diàleg i l’amor». Siguem vertaders deixebles missioners allà on el Senyor ens cridi i responguem amb generositat.