En la celebració de la Jornada Mundial de la Joventut, és molt bo que aprenguem dels joves a obrir-nos a les dimensions del món i afirmar que tots els éssers humans som germans i germanes, la qual cosa «esdevé concreta, ens planteja una sèrie de reptes que ens descol·loquen, ens obliguen a assumir noves responsabilitats i  desenvolupar noves reaccions» (FT 128). La transfiguració del Senyor ens dona uns nous ulls per veure aquesta realitat -tantes vegades de creu- amb la llum esperançada de la resurrecció. 

En aquest sentit, i amb el títol «un cor obert al món sencer» el papa Francesc ens ofereix uns elements fonamentals que ens poden ajudar a respondre al moment que ens toca viure, més si com a cristians hem d’oferir l’Evangeli i fer-ho decididament, amb coherència i valentia. Davant de la xifra dels milenars d’immigrants que, deixant casa, família i país, moren en el nostre mar Mediterrani, s’està parlant de 27.000, convertint-se aquest en un cementeri inevitable per les condicions precàries i injustes del trasllat, el nostre cor no pot restar indiferent i és obligat que reaccioni. 

És cert que es tracta d’un desafiament complex i són moltes les actituds personals i les estructures que han de canviar, sobretot en els paisos d’origen, llocs on s’ha de «crear la possibilitat de viure i créixer en dignitat, de manera que es puguin trobar allí mateix les condicions per al propi desenvolupament integral. Però, mentre no hi hagi seriosos avenços en aquesta línia, ens correspon de respectar el dret de tot ésser humà a trobar un lloc on pugui no solament satisfer les seves necessitats bàsiques i les de la seva família, sinó també realitzar-se integralment com a persona» (FT 129). Segueix dient que, davant les persones migrants que arriben, els nostres esforços s’han de centrar a acollir, protegir, promoure i integrar. Són ja una realitat en la nostra Església diocesana de Mallorca, el testimoni de persones i grups que, en comunió amb altres institucions, s’han fet sensibles a aquest fet i actuen en conseqüència com a bons samaritans. 

De cada vegada és més necessari que siguem molt sensibles a aquest fenomen migratori seguint la indicació de Jesús «era foraster i em vau acollir» (Mt 25,35) i tractant d’afavorir aquelles respostes indispensables que estan al nostre abast. El papa Francesc ho concreta així: incrementar i simplificar la concessió de visats, adoptar programes de patrocini privat i comunitari, obrir corredors humanitaris per als refugiats més vulnerables, oferir un allotjament adequat i decorós, garantir la seguretat personal i l’accés als serveis bàsics, assegurar una adequada assistència consular, el dret a tenir sempre amb si mateix els documents personals d’identitat, un accés equitatiu a la justícia, la possibilitat d’obrir comptes bancaris i la garantia de les coses bàsiques per a la subsistència vital, donar-los llibertat de moviment i la possibilitat de treballar, protegir els menors d’edat i assegurar-los l’accés a l’educació, preveure programes de custòdia temporal o d’acolliment, garantir la llibertat religiosa, promoure la seva inserció social, afavorir la reagrupació familiar i preparar les comunitats locals per als processos integratius (cf. FT 130). 

Serà bo que continuem la reflexió en altres moments, però quedem-nos avui amb la convicció positiva que l’arribada de persones diferents es convertesqui en un do, en una oportunitat d’enriquiment i de desenvolupament humà integral de tots.