Encara que no ho sembli, avui tot pot tornar a començar. És la força de renovació que l’Esperit de Déu ens infon constantment amb el seu alè. Avui agraïm aquest do meravellós, font d’on raja una nova primavera de l’Església.

El llenguatge és fàcil i difícil alhora. Com podem fer-nos entendre? Quin misteri d’amor amaga aquesta font de la qual brolla unitat, equilibri, enteniment, saviesa, ciència, pietat, consell, fortalesa, alegria, pau, bondat, respecte? Qui no entén, per damunt de tota diferència i paraula, aquest llenguatge de l’amor?

L’Esperit del Senyor, que és Amor, es fa particularment do i comunica els seus fruits a un grup de persones que han conviscut amb Jesús, l’han vist ressuscitat: més enllà de tota diferència de raça, poble, nació, llengua, procedència, classe social i situació en la vida, fan accessible un missatge que arriba al cor de tots i experimenten un canvi interior inesperat: passen de la por a la confiança, del recel a l’entusiasme, i són portadors d’un anunci que conté tots els elements de la globalització del bé.

La festa de Pentecosta ens descobreix el valor de la interioritat i, amb ella, el misteri amagat de Déu, que és esperit, en cada persona humana. En una societat qualificada de líquida per la seva falta de consistència interna, l’acció de l’Esperit en nosaltres irromp com a do i com a fruit. És l’alternativa a la frustració humana, al buit interior, a la soledat radical, a la incomunicació, al ressentiment que bloqueja tota relació autèntica. Estam davant de quelcom realment genial que ens dinamitza. És l’Esperit Sant!

Com canalitzar amb un nou ardor aquest procés d’interiorització en la vida personal i la seva repercussió en la vida social? Rebem de Jesús una missió concreta que ens impulsa cap aquesta transformació segons l’Evangeli. Sempre ens trobam davant l’alternativa: comptar amb l’Esperit o prescindir-ne. La nostra resposta de fe haurà de ser ferma i confiada, ja que, sense ell, «ningú no pot confessar que Jesús és el Senyor».