Durant l’estiu, a molts indrets d’arreu i de la nostra mar Mediterrània, a molts ports i mar endins de la nostra illa, es fa festa: La Mare de Déu del Carme, Sant Pere… Festa, molta festa! Així honora el nostre poble a la mare de Jesús des de temps immemorial, acompanyant els homes i dones de la mar i que viuen del seu treball, sovint arriscat i ple de sorpreses. Vagi la nostra admiració per a ells i el reconeixement de l’esforç que suposa portar el pa de cada dia a taula i mantenir viva una professió no sempre del tot reconeguda. Posar-nos al costat de tantes famílies ens mou a valorar –com en tantes altres professions– la seva dignitat i el seu esforç.

La mar Mediterrània banya a l’orient la muntanya del Carmel, allà on els profetes de l’Antic Testament van viure una profunda experiència de Déu des de la pregària contemplativa i l’austeritat de vida. És la mateixa mar que banya tot el voltant de les nostres illes i és font de riquesa. A la nostra mar la volem plena de vida, no un cementiri que enterra mils de persones que fugen de la fam, de la injustícia, de la guerra, esclaus de les màfies organitzades que se n’aprofiten del seu desesper. La volem lloc de treball digne, oportunitat d’intercanvi cultural, espai d’oci digne i de sana oferta turística, més humanitària i no pensada només des del guany material. Quin bé podem fer oferint el que som i tenim, aquells valors i costums ciutadans que ens obren a una millor convivència!

Es tracta d&#39una meravellosa ocasió per apropar famílies i pobles, per obrir-nos a la immensitat d’un mar bell i grandiós, que dóna goig de veure i transitar-hi, fins arribar a descobrir-hi el do d’un Déu que ho ha creat tot per amor i ens l’ha regalat posant-hi vida. La processó, tant tradicional i viscuda en molts dels nostres ports, és una espècie de peregrinació de confiança, que ajunta la taula de l’Eucaristia amb les altres taules que esperen que els arribi el pa de cada dia, el de l’amor compartit, veritable causa de la festa.