Davant la propera ordenació de 4 diaques casats,

dissabte que ve, dia 11 a les 11, a la Seu de Mallorca

En ple temps d’Advent, la nostra Església mallorquina rep un regal que hem d’agrair al Senyor. Quatre nous diaques casats per al servei de les comunitats parroquials i allà on se’ls enviï a servir. Després d’uns anys de preparació i de participació en la vida de l’Església, compartint vida de família i comunitat parroquial, ara es posen a disposició d’una missió que els donarà la possibilitat d’exercir la caritat com a vocació específica, predicar la Paraula de Déu i presidir les celebracions del baptisme, el matrimoni i les exèquies per a l’edificació de tots. En cadascun d’ells hi ha l’acompanyament de les seves famílies, a partir de les quals aporten al conjunt de l’Església la immensa riquesa humana i espiritual de la comunitat familiar, primera “església domèstica”, i contribueixen -com les altres famílies cristianes- a ser un signe viu i visible de l’amor de Déu.

És cert que tot cristià és enviat a estendre l’Evangeli amb la paraula i el testimoni de vida, essent, com diu el papa Francesc, deixebles missioners que responen a les necessitats més profundes de les persones, “perquè tots hem estat creats per a allò que l’Evangeli ens proposa: l’amistat amb Jesús i l’amor fratern. Quan s’aconsegueix d’expressar adequadament i amb bellesa el contingut essencial de l’Evangeli, segurament aquest missatge parlarà a les recerques mes fondes dels cors” (EG 265). Si evangelitzam, “és perquè sabem bé que la vida amb Jesús esdevé molt més plena i que amb Ell és més fàcil trobar sentit a tot. El vertader missioner, que mai no deixa de ser deixeble, sap que Jesús camina amb ell, parla amb ell, respira amb ell. Percep Jesús viu en ell enmig de la tasca missionera” (EG 266).

Seria un bon detall per als nous diaques que us féssiu presents a aquesta celebració, que ho és de tota la diòcesi, fent el regal de la vostra presència i participació, amb l’actitud sinodal de caminar junts i sentir-nos membres d’una mateixa família que expressa la seva fraternitat i comparteix la pregària en una ocasió singular com aquesta. És un moment de recolzament, d’estar a prop dels qui prenen una decisió d’oferta al Senyor i al servei de la comunitat cristiana i responen generosament a la seva crida. Acompanyem-los i preguem per ells i les seves famílies, que, d’una forma o altra, també assumeixen estar al seu costat. Serà dirigit a ells de forma especial, però tothom podrà fer seu el mateix encàrrec quan els sigui entregat el Llibre de la Paraula de Déu: Rep l’Evangeli de Crist, del qual has estat fet missatger: creu allò que llegeixes, ensenya allò que creus i practica allò que ensenyis. Un encàrrec que hem de compartir i fer ben nostre!