No estam gaire acostumats a aplicar el mot «Regne» a les propostes de Jesús, tant en la seva predicació com en la seva actuació. Les seves paraules i els fets que realitza tenen poc a veure amb les pretensions dels poders d’aquest món. Ja ho va dir ell mateix a Pilat abans de ser condemnat quan li pregunta: «Ets tu el rei dels jueus?». La resposta és contundent: «La meva reialesa no és d’aquest món. Si fos d’aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no és d’aquí». Encara li diu Pilat: «Per tant, tu ets rei?» i Jesús li respon: «Tu ho dius: jo som rei. Jo he nascut i he vingut al món per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu» (cf. Jn 18,33-37). L’anunci va per a tothom sense distincions. Jesús té clar que ha d’anunciar el Regne de Déu a tot el món, «que per això -diu- he estat enviat» (Lc 4,43).

Quan parla del «Regne» hi inclou la veritat, els pobres, els nets de cor, la compassió, la justícia, el perdó, el servei, els humils, els qui ploren, els qui treballen per la pau. També els qui són insultats, perseguits, calumniats… «De tots ells -diu Jesús- és el Regne del cel» (cf. Mt 5,3-12). La paraula «Regne» invoca una nova forma de ser i de viure, una nova existència marcada pel que Jesús ha vingut a anunciar i establir, una nova manera de relació amb Déu i amb les altres persones.

El papa Francesc a EG 180 ho explica molt bé quan diu que «llegint les Escriptures queda clar que la proposta de l’Evangeli no és només la d’una relació personal amb Déu. La nostra resposta d’amor tampoc no hauria d’entendre’s com una mera suma de petits gestos personals dirigits a alguns individus necessitats, la qual cosa podria constituir una “caritat a la carta”, una sèrie d’accions tendents només a tranquil·litzar la pròpia consciència. La proposta és el Regne de Déu (cf. Lc 4,43); es tracta d’estimar Déu que regna en el món. En la mesura que ell aconsegueixi regnar entre nosaltres, la vida social serà àmbit de fraternitat, de justícia, de pau, de dignitat per a tots. Llavors, tant l’anunci com l’experiència cristiana tendeixen a provocar conseqüències socials. Cerquem el seu Regne: “Cercau primer que res el Regne de Déu i la seva justícia, i tota la resta vindrà de més a més” (Mt 6,33). El projecte de Jesús és instaurar el Regne del seu Pare; Ell demana als seus deixebles: “Proclameu que està arribant el Regne del cel!”» (Mt 10,7). Proclamem-ho de paraula i amb fets, aquí, a la nostra terra!

És un «Regne» que en la pregària de l’Església definim com a «Regne» de veritat i de vida, de santedat i de gràcia, de justícia, d’amor i de pau. Jesús ho va predicar en una terra on resulta ben difícil veure-ho ara acomplert per la violència que hi ha, com passa a tants altres llocs, on es pobres, els innocents, en són les primeres víctimes. Jesús s’identifica amb ells, els més vulnerables, per a fer-nos veure com hem d’actuar nosaltres i que, en definitiva, serà el tema sobre el qual serem avaluats, sempre amb la mesura de l’amor. Diu el papa Francesc que «la Paraula de Déu ensenya que en el germà hi ha la permanent prolongació de l’Encarnació per a cada un de nosaltres: “El que vau fer a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho féreu”» (Mt 25,40). Cercar i viure ja el «Regne de Déu» és impregnar-se d’aquest amor solidari, fent-lo realitat cada dia aquí, entre nosaltres. Apuntem-nos-hi amb valentia i confiança!