Un temps apte per obrir-se a la «veritat»
Ens podem enganyar fàcilment quan sentim la temptació de substituir Déu per la vanaglòria humana i el benestar personal. És tan fàcil entronitzar el propi jo que pot arribar al punt extrem de no veure res més que la pròpia imatge i subjugar-ho tot, cedint a la corrupció d’una autocontemplació egoista que té conseqüències imprevisibles. El temps sagrat de la Quaresma és apte per al canvi, l’ocasió per una nova mirada en profunditat sobre la pròpia vida, allà on no podem aparentar ni enganyar a ningú, ni a un mateix, allà on la trobada amb Jesucrist ens ofereix allò que avui queda tant desdibuixat i perdut enmig de falsedats, que és la veritat. És en aquest apropament renovador que amb humilitat l’escoltam a Ell quan diu «Jo som el camí, la veritat i la vida» (Jn 14,6).
Aquesta «veritat», que és Jesús i tot allò que comunica, és el referent per al camí que hem d’estar disposats a fer i que ja es deixa il·luminar amb la llum de Pasqua. Unes setmanes d’esforç; de pregària més intensa; d’austeritat i celebració penitencial; de Paraula meditada i feta vida; de córrer el risc del trobament amb el rostre de l’altre que sovint volem esquivar; de contemplació creient d’una natura que és meravella de Déu, que hem d’admirar i cuidar; d’unes persones a qui hem d’acollir i estimar. Tot això significa donar més qualitat a tota relació humana; afavorir un clima positiu d’estimació i ajuda dins les famílies; comprometre’s amb els deures que corresponen als drets que exigim; ser sincers i no aparentar el que no som, reconèixer en tota persona la dignitat de fill i filla de Déu, fets a la seva imatge i semblança. I, sobretot, de tot això treure’n conseqüències per a un nou comportament més d’acord amb l’Evangeli.
La Quaresma és l’oferta d’una ocasió única i val la pena no deixar-la perdre. Per això, com diu el papa Francesc en el seu missatge de Quaresma d’enguany, «demanam a Déu que ens ajudi a emprendre un camí de vertadera conversió. Que abandonem l’egoisme, la mirada posada en nosaltres mateixos, i dirigim-nos a la Pasqua de Jesús; facem-nos pròxims dels nostres germans i germanes que passen necessitat, compartint amb ells els nostres bens espirituals i materials. Així, acollint en la nostra vida la victòria de Crist sobre el pecat i la mort, atraurem la seva força transformadora també sobre la creació». Tot pot ser nou i hem d’ajudar a que ho sigui. Llavors serà Pasqua!