«Caminar junts en una mateixa direcció», aquest ha estat l’objectiu aconseguit en una experiència entranyable peregrinant i acompanyant tot un grup de mallorquins i mallorquines, amb gent gran, malalts, impedits, hospitalers i un bon grup de voluntaris joves al Santuari de la Mare de Déu de Lourdes, a França. De la mà de la Mare de Déu i portats a Jesús, enmig d’un ambient d’Església universal, la nostra petita comunitat de l’Església de Mallorca hem pogut gaudir d’uns dies d’inoblidable convivència entre nosaltres, de relació amb altres Esglésies d’Espanya i de la resta d’Europa, com també de la diversitat de paisos del món. Ens ha unit una mateixa fe, una mateixa esperança i un mateix ardor de caritat per acollir-nos els uns als altres, i acollir especialment a aquells que a Lourdes són d’atenció prioritària, els malalts de tota edat i condició. 

Han estat, sobretot, en el cor d’una convivència fraterna, uns dies de pregària i de diàleg entre nosaltres. L’ambient que hem viscut, sempre constructiu i solidari, ens ha duit a fer-ne una valoració molt positiva, sobretot entre persones que no es coneixien, que han passat per una redescoberta del propi interior -amarat de presència de Déu- i per la vivència de la fraternitat, signe que més ens ha de distingir als seguidors de Jesús. Tothom ha pogut manifestar allò que ha viscut i com ho ha viscut, fent una comunicació de la pròpia experiència que ha estat valorada en tot moment i ha fet que ens emocionéssim en escoltar-ho. La Gruta, lloc especial de pregària davant la Mare de Déu, ha estat més freqüentat, com també la capella de l’Adoració, on l’encontre amb el Senyor ha constituït l’element fonamental de la trobada junt amb el fet de portar-lo en processó als malalts reunits a la basílica de Sant Pius X. 

Va ser en aquesta basílica on va tenir lloc la celebració de la Missa Internacional, vertadera experiència de comunió d’Església universal, ja que ens hi vam trobar amb gent de tot el món. Us faig partícips del missatge que vaig transmetre a l’homilia i que prenia el tema de l’edificació i reconstrucció de l’Església, seguint les indicacions de santa Bernardeta. Vet aquí un fragment de l’homilia, que va ser traduïda als diversos idiomes: 

«De la mano de Maria y desde su encargo de construir aquí una capilla, vamos a trabajar por su solidez recibida de Jesucristo como fundamento y por la defensa y promoción de la dignidad de las personas, sobre todo las más vulnerables, a las que no se les reconoce sus derechos fundamentales y necesitan nuestra ayuda urgente. Lo dice María en su canto del Magníficat y lo repetimos mil veces nosotros: «enaltece a los humildes, a los hambrientos los colma de bienes, auxilia a su pueblo acordándose de su misericordia». Todo un programa de vida. Lo decimos hoy con san Ireneo, un santo de esta tierra, en el día de su fiesta: «La gloria de Dios es que el hombre viva». 

Somos un pueblo, una Iglesia en construcción. A ella se refiere el papa Francisco cuando habla no sólo de edificar sino de reconstruir, cuando habla de piedras vivas, consistentes, ungidas por el Espíritu Santo y estrechamente unidas entre ellas a la piedra angular, que es el mismo Cristo. Ser edificio de Dios, templo del Espíritu, implica la consagración bautismal que nos une a todos -como las piedras totalmente unidas de un edificio- y, a la vez, implica la misión de anunciar el Evangelio. Reconstruimos, pues, desde la cohesión que nos da la comunión con Cristo y entre nosotros, caminando juntos, sinodalmente, velando por la identidad cristiana que nos define y por la caridad que nos urge, por la solidaridad y los gestos diarios de la nueva dimensión social que toma nuestra fe testimonial. Palabra de Dios, Eucaristía, Sacramentos, Caridad y Oración serán los buenos materiales que mantienen firme y cohesionado este edificio que es la Iglesia, sacramento visible del Dios que es Amor en medio de nuestro mundo, tan necesitado de él».