Quantes de vegades ho hem cantat a les celebracions i hem unit les nostres mans en el moment del cant de la pau! Entre d’altres, aquest és un gest que ens iguala i ens compromet a fer-ne una proposta perenne per frenar la desigualtat, opció perenne també per a les nostres mans, unides. Aquest és el lema de Mans Unides d’enguany per a la Campanya contra la Fam. Ho hem demanat fa pocs dies a la pregària del matí quan dèiem: «Senyor, manteniu-nos perseverants en el vostre amor, sense dividir-nos mai els uns dels altres». És la pregària que neix del cor de l’Evangeli arran de l’exhortació de Jesús «Manteniu-vos en el meu amor» (Jn 15,9).

Amb el lema «Persones lliures de pobresa, fam i desigualtat», Mans Unides inicia un temps en el qual renova el compromís de seguir lluitant per la dignitat de totes les persones, alliberar la humanitat de la pobresa, de la fam i la desigualtat. Això vol dir seguir removent les causes estructurals de la pobresa i de la fam: l’explotació socioeconòmica, l’exclusió social, el clima de violència, la vulneració dels drets humans, el deteriorament del medi ambient i, sobretot, la perpetuació de la desigualtat, que també s’està donant entre nosaltres de forma creixent. Es tracta d’apostar decididament per l’eliminació de tot allò que atempta contra la vida digna de milions d’éssers humans, promovent societats més justes, pacífiques i inclusives.

Mans Unides és l’organització de l’Església Catòlica a Espanya per a la lluita contra la pobresa que sofreixen els pobles més exclosos del planeta. Darrere el drama de la pobresa i la fam hi ha un conjunt de factors interconnectats. Si ho referim sobretot al món rural, hi ha el problema de l’accés a la terra, l’absència d’infraestructures, de serveis públics, de drets socials o polítics, la feblesa de les polítiques públiques i la imposició de certes normes socials que afecten sobretot les dones. Encara hi hem d’afegir la manca de capacitat econòmica unida a la dificultat d’accedir a ingressos dignes. Tot repercuteix sobre els mateixos, quan són els qui més necessiten equipaments, personal sanitari i accés als serveis de salut. Afegim-hi, finalment, la necessitat de formació i educació per al desenvolupament, per tal de descobrir i eliminar aquells mecanismes estructurals que fomenten la desigualtat, i proposar nous estils de vida.

Feim una crida a la pregària, que ens manté units, a la coresponsabilitat en l’acció. i a la cooperació econòmica per a pal·liar situacions tan greus com les que estam constatant. Per poca que sigui l’ajuda, perquè no és possible més, pensem en l’elogi que fa Jesús de la viuda pobra (cf. Mc 12,43 i Lc 21,3) que va donar d’allò que necessitava per viure i no d’allò que li sobrava. Jesús valora la qualitat de la generositat del que som capaços, ja que és una indiscutible acció d’amor, que és el que realment val.