La unitat en l’Església està assegurada per la presència de l’Esperit, que és la seva font inexhaurible, però no sempre és visible a causa de les divisions que hi ha entre nosaltres, els cristians. La fragilitat humana esdevé obstacle quan es deixa enverinar per l’egoisme i pel replegament en persones i grups tancats que posen el cor a no col·laborar mai a fer de la comunitat cristiana una casa oberta per a tothom, i ho fan creant gelosies, afavorint protagonismes, dificultant el diàleg, menyspreant actuacions dels qui no pensen com ells, obstaculitzant esforços de cooperació i impedint la comunió entre uns i altres. Tot això necessita un canvi de rumb en la manera de pensar i de fer, i donar el pas valent i humil d’una conversió sincera.

Aquesta crida a la conversió i a la unitat per ajudar que el món cregui és constant en la Paraula de Déu i passa avui per un element fonamental de la nostra aportació personal a la vida de l’Església: el treball esforçat i constant per la unitat des del més petit detall. Per això, també amb humilitat, acollim la petició de Pau a la comunitat de Corint: «Germans, pel nom de Jesucrist, el nostre Senyor, us deman que aneu d’acord i que no hi hagi divisions entre vosaltres; estigueu ben units en una sola manera de pensar i en un sol parer» (1Co 1,10).

L’anunci de l’Evangeli a la nostra societat multicultural i plurireligiosa –la nostra Galilea– té necessitat d’aquest signe de la unitat avui més que mai. Hem de revisar-nos. El seguiment de Jesús per part nostra només és creïble des del testimoni d’unitat. La pregària sacerdotal de Jesús ho expressa així: «Pare, que tots siguin u; així el món creurà que vós m’heu enviat» (cf. Jn 17,21). Aquest diumenge, a les 17 h, ens reunim a la Catedral a pregar per la unitat, i ho feim amb les altres confessions cristianes de la nostra illa, com signe de fraternitat i cooperació per al bé de tots. Hi sou convidats.

Fer visible la proximitat de Déu des de la unitat i l’amor: aquest ha de ser el nostre objectiu a dur a terme, no precisament amb la saviesa de les paraules, sinó amb el testimoni d’una vida entregada a la causa del Regne, com Jesús. Si hem acceptat asseure’ns junts amb Ell a la taula de l’Eucaristia per rebre i compartir el seu mateix Cos i la seva Sang, l’anunci de l’Evangeli proclamat en el cor de la nostra societat rebrà la força que prové d’Ell i serà llum que podrà guiar-nos en totes els nostres esdeveniments i accions.