Hem sentit dir que per a molts cristians l’Esperit Sant és el gran desconegut, la qual cosa fa pensar que n’hi ha qui se senten molt poc acompanyats pel Déu que Jesús ens ha revelat i que s’ha fet més íntim que la nostra pròpia interioritat perquè és Esperit, l’Esperit de Déu! He conegut persones molt senzilles, quasi analfabetes, que han manifestat una gran «devoció» a l’Esperit Sant. Un dia em vaig atrevir a demanar a una d’elles: «Per a tu, qui és l’Esperit Sant?». Va aixecar els braços i llavors assenyalant el seu cor em va dir: «L’Esperit Sant és Déu dins mi». M’ho deia molt content i agraït.

No fa falta haver estudiat molt per a dir això i donar-ho a entendre. N’hi ha prou en creure-ho, posant tota la confiança en Jesús. Ell ens ha fet aquesta promesa: «Jo pregaré al Pare, que us donarà un altre Defensor, perquè es quedi amb vosaltres per sempre. Ell és l’Esperit de la veritat, que el món no pot acollir, perquè no és capaç de veure’l ni de conèixer-lo: sou vosaltres qui el coneixeu, perquè habita a ca vostra i estarà dins vosaltres» (Jn 14,16-17). Fixau-vos si el tenim a prop!

L’Esperit es fa present així, en forma de do. Demanar el do de «saviesa» és desitjar comprendre a fons la Paraula de Déu i viure-la en la senzillesa de la donació i del servei. El do d’«enteniment» ens permet entendre com Déu ens ajuda a veure-ho tot com Ell ho veu, amb tendresa i amor misericordiós. El do de «ciència» ens porta a aprofundir encara més i arribar a la veritat. Demanar el do de «consell» ens situa en la línia dels grans orants, que no s’atreveixen a parlar si abans no han escoltat, és el goig de la pregària i del diàleg. L’esperit de «fortalesa» és el do del coratge, del testimoni valent, la força dels màrtirs. El do de «pietat» ens capacita per a comunicar la tendresa de Déu-Pare i fer-la arribar a totes les perifèries. El do del «temor de Déu» ens ajuda a pensar i parlar de Déu amb sobrietat, amb respecte, amb reverència, amb humilitat.

Tot això ens situa davant d’una alternativa i ens demana elegir. L’elecció és entre voler rebre el do o viure en la indiferència. A més, encara hi ha una altra promesa que ens situa en l’àmbit del compromís i ens capacita interiorment: «Quan l’Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus…, fins a l’extrem de la terra» (Ac 1,8). Comptar o no amb l’Esperit, aquesta és l’alternativa! Comptem-hi!