Estam davant l’exemple indiscutible d’una vida senzilla, viscuda en la quotidianitat de la porteria d’un col·legi, en el nostre cas, el de Monti-sion de Palma. Volia ser jesuïta i, malgrat totes les dificultats i incomprensions, per voluntat de Déu ho va arribar a ser. Més encara, els qui l’admeten a la Companyia de Jesús li arriben a dir «a veure si aquesta vegada arribes a ser sant!». I, també, per voluntat de Déu, ho ha aconseguit, és sant! Un sant que, encara per a molts, està per descobrir.

Dijous que ve, dia 31, és el seu dia, el dia de la seva festa. Ho celebrarem a Palma a la parròquia de Sant Alonso Rodríguez, de la qual és titular. Que sigui un dia d’agraïment i de reconeixement del seu pas entre nosaltres i d’haver-nos donat una lliçó d’humilitat i de disponibilitat per a servir i fer sempre la voluntat de Déu. Estam davant una vida dura, difícil, però que tota ella traspua una presència imperada pel desig de fer la voluntat del Senyor, expressió tan ignasiana que omplirà de sentit la seva vida. Us convid a celebrar aquest dia amb l’estil que ell ens ha deixat.

El nostre estimat sant Alonso Rodríguez va arribar a viure en la seva persona l’experiència de la força, de la llum i del consol de l’amistat amb Jesucrist. Va ser després de llargs anys de recerca, de lluita, de dificultats familiars, laborals i d’inquietuds religioses que no trobaven resposta, passant fins i tot per la vivència d’una pobresa que el va fer mendicar. Sant Alonso creu en aquesta força, en aquesta capacitat que li ve del Senyor. Ben segur que avui ens convida a seguir el seu exemple.

Un primer principi de la «santedat» de sant Alonso el descobrim quan diu: «Us promet que mai més en la meva vida faré la meva voluntat. Feis de mi el que vulgueu». Calcat de Jesús quan prega al Pare demanant-li que «no es faci la meva voluntat sinó la vostra» i això passant per un moment de crisi, de dubte, d’angoixa.

Un segon principi de la «santedat» de sant Alonso el viurà a fons quan l’any 1571 és acceptat com a germà llec i ve a la comunitat de Palma, a Mallorca, destinat a la porteria del col·legi de Monti-sion, càrrec que va exercir durant 47 anys. Què va viure realment en aquest període? Ho hem de tenir clar: una humilitat que va transformar en acolliment, en bondat, en bon tracte. En cadascú que entrava per la porta hi veia Jesucrist, i en ell la gent hi veia un àngel, sempre atent, caritatiu, obedient, prudent, pobre, una benaventurança vivent.

Un tercer principi de la «santedat» de sant Alonso l’havia encarnat en la seva vida des del començament. És la pregària. Hi troba la valentia i la disponibilitat en el servei, tal com ell mateix ho deia: «¡Ya voy, Señor!». Aquesta valentia va ser el seu testimoni, que, com ja he dit, prové de la seva amistat amb Jesús i de la seva humilitat, que el porta a descobrir i fer sempre la seva voluntat. El nostre sant ens pot ajudar molt a acollir la nova proposta que ens arriba del Sínode que conclou aquesta setmana, i estar oberts a fer realitat aquella renovació que l’Esperit demana a la nostra Església i a dir com el mateix sant Alonso «¡Ya voy, Señor!».