La Parròquia de Santa Creu de Palma ha acollit avui la presentació dels resultats del recent estudi de l’estat de conservació de l’església i la cripta de Sant Llorenç, elaborat com a base per a la seva futura restauració integral i per a l’elaboració del Pla Director del conjunt històric. Han assistit a la roda de premsa Mn. Nadal Bernat Salas, rector de Santa Creu; Antoni Pons Cortès, conservador de Santa Creu i redactor del Pla director, i José Velázquez Arjona, arquitecte pertanyent a l’equip redactor de l’estudi i arquitecte de Santa Creu.

De tres anys ençà, la parròquia de Santa Creu es troba en la fase de recopilació de dades i redacció d’informes previs per elaborar el seu Pla Director. Si entre 2023 i 2024 es realitzà l’aixecament d’una planimetria de tot el conjunt arquitectònic, el 2025 es lliura aquest estudi, redactat per l’equip interdisciplinari format per José Velázquez Arjona, arquitecte, i Arantxa Pardo R-Gachs, arquitecta tècnica. Un document que determina l’estat de conservació i analitza les patologies que es troben en els diferents elements arquitectònics, establint les prioritats per a futures intervencions segons el seu estat de conservació.

El rector Mn. Nadal Bernat ha afirmat que aquest estudi “ens dona tots els elements per poder començar el Pla Director i la restauració integral de l’edifici per petites fases”. També ha recordat les paraules de l’arquitecte internacional suís-italià Mario Botta, que és arquitecte de molts edificis religiosos, quan es demana si hi ha un espai per a la memòria en aquest temps contemporani del segle XXI que vivim. “Sí, hi ha memòria, i per això volem envestir tota aquesta restauració per llegar aquesta memòria, que no és una memòria morta, sinó que és una memòria viva. I, per tant, llegar-la als cristians i a tota la societat d’avui i també del futur”. A més, el rector ha agraït les ajudes de benefactors anònims que han col·laborat, de feligresos, de persones i empreses que creuen en la restauració del patrimoni.

L’estudi vol abordar la gestió integral de l’edifici des d’una perspectiva interdisciplinària i sostenible. La metodologia utilitzada es basa en l’elaboració de fitxes sistematitzades per sistemes constructius i espais, que permetin documentar danys, diagnosticar patologies, i establir els criteris d’intervenció prioritzats.

La fase de treball de camp, necessària per a la presa de dades, es materialitzà en nou jornades de visites tècniques a l’edifici històric, durant les quals es representaren les patologies, les alteracions i l’avaluació tècnica (funcionalitat, seguretat, estanquitat, etc.), sobre la planimetria recentment actualitzada. El processament posterior de totes aquestes dades ha durat vuit mesos, amb l’elaboració de 42 fitxes resultants.

Respecte de la metodologia, la fitxa s’ha dividit en els apartats següents:

• Identificació de l’element inspeccionat.
• Descripció tipològica. En aquest apartat es descriuen les característiques principals de cada element constructiu, descrivint-lo des del disseny, estructura, materials, troballes…
• Documentació relacionada. S’enuncia tota la documentació escrita o gràfica existent sobre aquell element constructiu, de manera que, si es vol realitzar un estudi de més profunditat o d’intervenció en aquell element, es tengui localitzada tota la informació disponible.
• Avaluació de l’element constructiu:

1. Integritat. Es refereix a la preservació dels elements originals de l’edifici, incloent-ne l’estructura, els materials i detalls arquitectònics. Un edifici amb alta integritat mantén la forma i les característiques originals.
2. Autenticitat. Aquest valor avalua la veracitat dels elements que componen l’edifici. Un edifici autèntic reflecteix la seva història i el context cultural en què fou construït, sense alteracions significatives que en comprometin el valor patrimonial.
3. Estat físic. S’analitza el deteriorament dels materials i l’estructura de l’edifici. Això inclou la identificació de patologies, com humitats, esquerdes, corrosió, entre d’altres, que puguin afectar-ne l’estabilitat i la seguretat.
4. Valor històric i cultural. Es considera la importància de l’edifici en la història local, regional o nacional, així com la seva rellevància en la memòria col·lectiva i la seva relació amb esdeveniments o personatges significatius.
5. Valor estètic. Valora la qualitat artística i estètica de l’edifici, incloent-ne proporcions i orientació. Un edifici amb un alt valor estètic pot ésser un referent en el seu estil arquitectònic.
6. Context i entorn. Es té en compte la relació de l’edifici amb el seu entorn, incloent-hi la integració en el paisatge urbà i la seva interacció amb altres elements patrimonials.
7. Ús i funcionalitat. S’analitza com l’ús actual de l’edifici n’afecta la conservació. Un ús adequat pot contribuir al seu manteniment, mentre que un ús inadequat en pot provocar el deteriorament.

S’avaluaren 38 elements i espais arquitectònics, a més d’altres quatre fitxes dedicades a instal·lacions associades (electricitat, parallamps o dispositius de seguretat i emergències). Tots els elements han estat avaluats numèricament segons l’estat de conservació. Els resultats indiquen:

Entre els elements que requereixen intervenció urgent, destaquen el campanar (10 punts, estat molt deficient), el cor alt, les façanes nord i est, la portada de Santa Elena i las capelles de Santa Gertrudis i Sant Pere, amb problemes de estanquitat, fissuració i biodeteriorament.

La proposta d’intervenció prioritzada estableix com a actuacions més destacades la impermeabilització de cobertes i vitralls, la rehabilitació estructural del campanar, la restauració de voltes i murs i la consolidació del cor i les capelles més danyades.

L’estudi aporta a més unes propostes de gestió i prevenció, com la implementació del pla de Salvaguarda de béns culturals (PATRIBAL), la revisió anual d’instal·lacions elèctriques i d’il·luminació, la millora d’accessos i senyalització d’evacuació i la formació en conservació per a personal vinculat al temple.

L’equip que ha realitzat l’informe destaca per la seva ampla formació en la restauració del patrimoni cultural. José Velázquez Arjona (1976) és arquitecte superior per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Madrid (ETSAM, 2003). Màster en Conservació i Restauració del Patrimoni Arquitectònic i Urbà (Instituto Juan de Herrera, 2005-2006) i Màster en Paisatge i Restauració (Universitat de les Illes Balears, 2015-2016). Entre d’altres moltes actuacions, Velázquez és actualment codirector de l’equip multidisciplinari per a la redacció del Pla de Conservació Preventiva de la Catedral de Mallorca i redactor del Pla Director del Santuari del Puig de Maria, Pollença.

Arantxa Pardo R-Gachs (1972) és diplomada en Arquitectura Tècnica per l’Escola Universitària Politècnica de Barcelona (EUPB, 1995) i Grau d’Enginyeria d’Edificació per la Universitat de les Illes Balears (UIB, 2010). Ha dirigit i supervisat l’obra de renovació de la il·luminació exterior de la Catedral de Mallorca i és l’arquitecta tècnica dins l’equip multidisciplinari per a la redacció del seu Pla de Conservació Preventiva.

Aquest estudi de conservació s’ha pagat íntegrament amb fons propis de la Parròquia.