L’interior de la basílica de Sant Miquel de Palma, santuari de la Mare de Déu de la Salut, patrona popular de Palma, feia oloreta d’encens tot just encès. Els feligresos de la comunitat iniciaven la preparació per al temps d’Advent. Però aquest no era un inici de temps litúrgic habitual; era la reestrena d’un temple renascut.

Un nombre notable i emocionat de fidels omplia el temple, xiuxiuejant i admirant en veu baixa el canvi monumental de l’interior. Els ulls, gairebé per inèrcia, s’alçaven cap a la capçalera, el lloc del presbiteri, on el retaule de l’altar major, just alliberat de l’esclatant desmuntatge del bastiment, s’aixecava com una revelació després de la profunda i intensa restauració duita a terme pels artesans del Taller Xicaranda.

No menys importants eren els set retaules de les capelles laterals que, també restaurats pel Taller de Maria del Mar Riera, havien estat objecte d’un treball primmirat en els relleus i taules, tornant-los l’esplendor que el temps havia cobert de pols i oblit. Ara, cada daurat semblava vibrar i cada figura recuperava la seva profunditat.

La cerimònia, presidida pel rector de la basílica, Mn. Toni Gómez Serra, i concelebrada per Mn. Pere Oliver i Mn. Guillem Miralles, tingué un dels moments singulars en l’acte de la benedicció. No sols de l’altar principal i de les capelles laterals, sinó també de les set estacions del Viacrucis, les figures gastades de les quals mostraven ara una pietat restaurada.

El vertader clímax, tanmateix, arribà amb l’encesa oficial.

L’empresa Installum havia estat l’encarregada de dotar el temple d’una nova il·luminació. Quan els antics llums s’apagaren i el nou sistema prengué vida, la basílica sencera contingué l’alè. Ja no era una llum plana, sinó una orquestració lluminosa càlida que acaronava la fusta, ressaltava les textures i creava ombres de caràcter quasi teatral. La llum, hàbilment dirigida, no sols il·luminava les obres, sinó que feia visible la història. Ressaltava el color vibrant dels retaules restaurats, aconseguint que l’art i la fe es fonguessin en una sola experiència sensorial.

El rector Gómez Serra, amb veu ferma però visiblement commoguda, recordà als presents que la restauració de les imatges és també una restauració de la fe comunitària. Amb la benedicció de les obres, la basílica no sols recuperava el seu patrimoni artístic, sinó que també assenyalava un camí cap endavant.

En concloure la celebració, mentre la multitud es dispersava lentament davall la nova lluentor del temple, hi restà la sensació que la basílica de Sant Miquel no sols havia iniciat l’Advent —el temps de l’espera—, sinó també una nova era d’esplendor. Els feels, a més d’haver participat en la Missa, havien estat testimonis de la manera com la dedicació humana pot tornar la glòria a les coses divines, il·luminant el camí envers Nadal.