El Dia dels Drets Humans se celebra cada 10 de desembre des que, en 1948, l’Assemblea General de les Nacions Unides adoptés la Declaració Universal de Drets Humans; un document històric que proclama els drets inalienables de totes les persones, amb independència de la seva religió, sexe, idioma, origen nacional o social o qualsevol altra condició.

Abandonats per les seves famílies per considerar-los malignes, els «nens bruixots» de Benín sofreixen un veritable calvari. Maltractament, tortures, explotació sexual, desnutrició i fins i tot la mort. Són els repudiats de la societat beninesa. Són als qui se’ls neguen tots els seus drets.

Auguste Agounkpé, germà caputxí i director de l’ONG Franciscans-Benín (soci local de Mans Unides), explica que «un ‘nen bruixot’ és aquell la mare del qual mor en néixer. En la cultura de l’ètnia Bariba, aquest nen no és acceptat perquè es pensa que la defunció de la mare és la seva culpa. Creuen que el nen ha de morir perquè ha matat a la seva mare en néixer».

En aquesta ètnia, el nounat ha de néixer amb el cap, primer i l’esquena orientada cap a terra, després. «Però si no ho fa o neix al cap de vuit mesos d’embaràs, el nen serà considerat d’ofici com un nen bruixot», afegeix Agounkpé. «Antigament, hi havia un especialista que s’ocupava d’aquests casos: el botxí. Recollia al nen per a anar a eliminar-li, ja que es considerava que era un dimoni que havia entrat en la família per a destruir-la».

En 2012, es va promulgar el nou Codi de la Infància, amb articles que estableixen sancions per als botxins i altres persones que posin en perill la vida d’aquests nens. En l’actualitat, en el si de les famílies, alguns saben que, si posen en risc la vida d’un nen, els detindrà la policia i es poden enfrontar a una multa o a una pena de presó.

No obstant això, la figura del botxí ha estat substituïda per la de reparadors, que són persones que acullen als “nens bruixots” per a, suposadament, llevar-los la bruixeria del cos abans de retornar-los a les seves cases. «Però gairebé mai els retornen perquè els seus pares ja no els volen, explica Agounkpé, i es queden amb els reparadors, que els tracten com a esclaus».

Educar i sensibilitzar

La sensibilització en fonamental. Per això, explica el religiós, ajuden al fet que aquests nens s’inscriguin a l’escola o intenten que les dones no continuïn donant a llum a les seves cases.

«La sensibilització genera canvis en la mentalitat de la gent», coincideix Waldo Fernández, del Departament d’Estudis i Documentació de Mans Unides. «Perquè ens fan mal aquests 246 milions de nenes i nens víctimes del treball infantil en el món (uns 132 milions treballen en granges i plantacions). Més de 40 milions, com a empleats domèstics. Prop d’un milió, en mines i pedreres. Uns tres milions són explotats sexualment», continua.

«I ens fan mal els 14,2 milions de nenes que són obligades a casar-se cada any en contra de la seva voluntat i els 300.000 nens i nenes obligats a intervenir en conflictes armats, i els 1,2 milions de menors que cada any són víctimes del trànsit infantil, atrapats per màfies internacionals». I conclou que «la nostra solidaritat amb la infància ha d’incloure també la denúncia de les situacions d’explotació i l’exigència als nostres governs i organismes multilaterals perquè compleixin la seva obligació d’establir polítiques de protecció dels menors».

Mans Unides treballa per una defensa efectiva dels drets humans, perquè l’escrit en les lleis es reflecteixi en la vida real i que milions de persones puguin gaudir d’aquests drets i viure en condicions dignes. En els últims cinc anys, ha secundat 296 projectes de drets humans a Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina per un import de 21 milions d’euros.

Reflexió d’advent de la CEE pel Dia dels Drets Humans