El 3 de setembre de 2023 es va commemorar el 5è centenari de l’arribada de la Relíquia del braç de Sant Sebastià a Mallorca, conservada a la Sala Capitular Barroca del Museu de la Catedral. Amb motiu d’aquest celebració, la Seu organitzà una petita exposició el 12 de gener amb la relíquia i altres objectes litúrgics a la mateixa capella de Sant Sebastià. Prèviament, va tenir lloc una conferència impartida pel cronista de la Ciutat, Bartomeu Bestard, parlant de la història i de la devoció del Sant a Ciutat.

La relíquia de Sant Sebastià va arribar de la mà de l’ardiaca de la ciutat de Rodes, Manuel Surianesgui, qui, fugint dels atacs dels turcs, s’endugué la relíquia amb ell en la seva eixida cap a la península Ibèrica. Durant aquest viatge va recalar a Mallorca, en un moment en el qual l’illa es trobava assolada per una epidèmia de pesta i just feia mesos que els agermanats havien capitulat davant les tropes del virrei Gurrea.

Quan després d’uns dies d’escala a Mallorca Surianesgui decidí partir, un temporal va impedir-ho i fou quan es va resoldre a deixar la relíquia del braç de Sant Sebastià a la Catedral, com consta en acta —en poder del notari Antoni Carles i conservada a l’Arxiu del Regne de Mallorca— signada el 3 de setembre de 1523 entre el dit ardiaca, el Capítol de la Catedral i els jurats de Ciutat. No serà fins a l’any 1540 quan l’argenter Francesc Quintana juntament amb l’obrer de la confraria de Sant Sebastià, Antoni Solivella, acordin les condicions per a la realització de la peanya octogonal d’argent per a la relíquia. És així com aquesta peça es configura a partir de diverses motllures ordenades de forma més o menys piramidal donant cos a aquesta peanya, on s’alternen elements decoratius com òvuls, cartel·les i miralls amb sanefes de calats flamígers, frondes, pinacles i gàrgoles, motius propis dels argenters mallorquins durant aquest segle XVI. També es representen elements figuratius en forma de querubins a la primera motllura calada i diminutes imatges de Sant Sebastià als angles de l’altre calat d’estil gòtic. Per rematar, sobre aquesta base octogonal es col·loca una mànega, de forma troncocònica allargada, completament recoberta per cisellats i amb una obertura el·líptica situada a mitjan lloc que permet visualitzar la relíquia del sant patró de Ciutat. Finalment, la peça és rematada per una mà de fusta pintada amb diversos anells als dits.