A l’església de la Mare de Déu del Socors de Palma, dels pares agustins, celebraren el passat 31 d’octubre la festa de Sant Alonso Rodríguez (1532-1617), aquell senzill germà jesuïta, porter del col·legi de Monti-sion.

Presidí l’Eucaristia el P. Juan Pablo Rodríguez SJ, secretari de la província d’Espanya de la Companyia. A l’homilia, feu referències a l’informe De Statu Societatis Iesu 2023 en què el pare general de la Companyia, “ens recordà a tots els jesuïtes que és molt més important ser que fer i que el que defineix el jesuïta, o els qui comparteixen l’acció apostòlica de la Companyia, és la seva identitat i no la seva activitat”. 

Pel P. Juan Pablo en “Sant Alonso roman inalterable una espècie de principi i fonament que, a manera de benaurança, opera en la seva vida: l’experiència de l’amor i la misericòrdia de Déu i la seva condició de fill. Una experiència que, simultàniament, el dugué a no aferrar-se a una sola i única manera en què Déu se li podia fer present, és a dir, el seu arrelament en Déu l’orientà a l’exercici constant de descobrir-ne el pas en els esdeveniments i en les perplexitats de la seva època i de la seva pròpia vida.

L’església s’omplí de devots del sant patró de Mallorca, especialment de membres de la comunitat educativa del Col·legi de Monti-sion i de les obres vinculades al nucli de Mallorca de la Companyia: Fundació Padre Montalvo, Monti-sion Solidaris, CVX, Patronat Obrer, Parròquia  de Sant Joan d’Àvila, Germandat del Rocío, Confraria del Silenci… 

Finalitzà l’homilia explicant que “la vida de Sant Alonso té a veure amb la que fou una de les grans preocupacions de Sant Ignasi: el tema de la profunditat interior, captar la realitat des de la fondària que conté i no des de l’immediat o perifèric que l’envolta, la qüestió de la qualitat i no de la quantitat… D’ell, del nostre sant, sabem quelcom que reflecteix aqueixa fondària des de la qual visqué: les seves tasques, l’atenció a les coses externes, les seves ocupacions diàries, la seva relació amb els altres…, no aconseguien dissipar el seu centre espiritual ni eren un obstacle perquè el seu cor romangués en Déu”.