Porreres conclou les celebracions pasquals al Santuari de Monti-sion

Oh Reina! Ja que a Porreres

per trono aquest puig teniu,

aqueixes terres fruiteres

emparau i beneïu;

mai s’hi arreli mala planta,

mai la discòrdia hi retron.

Vos invocam, Verge Santa,

del puig de Monti-sion.

 Amb aquesta estrofa dels goigs a la Mare de Déu, composts per Mn. Costa i Llobera, quan fou inaugurada la reforma que es va fer al Santuari, per iniciativa del qui en aquell moment era el rector de la Parròquia de Ntra. Sra. de la Consolació, Mn. Pere Joan Campins i Barceló, el 1892, ens aplegàrem a la clastra per celebrar l’Eucaristia, on va ser destacada la participació de la Coral.

Abans, a les 9 hores, un bon grup de porrerencs i porrerenques, encapçalats per les autoritats i el rector, començaren la diada caminant fins a Monti-sion, acompanyats per la Filharmònica Porrerenca, des de la plaça.

La festa va tenir diferents moments de vivència de la fe, de la devoció a la Mare de Déu i de compartir menjar i converses per mantenir tradicions i trets d’identitat propis.

El concert de la Filharmònica Porrerenca ens oferí, com sempre, moments de bona música i la novetat d’un pasdoble nou: Festa de Monti-sion, compost per Joan Ramon Xamena, el director de la Banda.

A continuació, la mostra de ball de l’agrupació Aires de Monti-sion va seguir animant la festa del matí: tonades i lletres que evocaven altres èpoques en què les tasques quotidianes eren altres, però que a tothom ens agrada recordar. També, com cada any, i ja en fa molts, no hi mancaren la paradeta de llibres en català per part de l’Agrupació Cultural i les partides d’escacs.

Veure la gent pujar i davallar, entrar a la capella a visitar la Mare de Déu, o les llargues taules d’amics i amigues compartint el dinar és visualitzar en un breu temps i espai el que significa, cada any, celebrar la Festa de Monti-sion per concloure les celebracions pasquals. Que, com diu l’estrofa del principi: “Aqueixes terres fruiteres / emparau i beneïu” amb una bona aigua tan necessària per la gran sequera que patim.