Ahir, dimecres 14 d’octubre, va tenir lloc a l’Estudi General Lul·lià la conversa «Ecologia i turisme a les nostres illes, ahir i avui», promoguda per la Delegació de Pastoral de l’Ecologia i Cura de la Creació de Mallorca i organitzada per l’Acadèmia del Clima. A la trobada hi participaren Mons. Sebastià Taltavull, bisbe de Mallorca, i Biel Horrach, arquitecte i doctor en Urbanisme. L’acte fou dinamitzat per Lluïsa Dubon, membre de la Delegació de Pastoral de l’Ecologia i de l’Acadèmia del Clima.

La conversa començà amb la presentació dels dos ponents per part de Lluïsa Dubon, que també destacà la voluntat dels membres de la Delegació d’Ecologia d’obrir-se i treballar a i amb la societat civil.

La Carta dels Bisbes de 1990 i la defensa del territori

El bisbe Sebastià Taltavull parlà de com es va gestar la Carta dels Bisbes de les Illes: Ecologia i turisme a les nostres illes. Pautes per a una actuació cristiana, que fou presentada per Pasqua de 1990. Posteriorment, i també de manera conjunta, es presentaren dues cartes més: Constructors de solidaritat (1994) i una sobre la família (2000).

Mons. Taltavull destacà que es tractava d’una veu que els autors volien que arribàs a tothom. De fet, la carta comença dient: «Estimats cristians i dones i homes de bona voluntat de les illes de Mallorca, Menorca i Pitiüses».

La gènesi del document fou un treball basat en més de 800 enquestes dirigides a diferents persones, entre les quals hi havia professionals, treballadors de l’hoteleria, ciutadans i polítics. Era un moment en què ja hi havia una gran sensibilitat per la defensa del territori, perquè es venia d’un creixement anàrquic i sense respecte per l’entorn. També destacà la preocupació que tenien els redactors per la situació dels treballadors de l’hoteleria.

La carta comença destacant la bellesa de la Creació a les nostres illes per, a continuació, analitzar els catorze problemes ecològics detectats i afirmar que «el mal no és d’ara», sinó que és fruit «d’una mena de febre constructora aprofitant la manca de planificació legal». Aquest creixement anàrquic i deshumanitzat originà el terme balearització, utilitzat com a sinònim de destrucció de la natura i d’una planificació sensata.

La vigència de la Carta i els reptes actuals

Per la seva banda, Biel Horrach destacà la vigència de la Carta dels Bisbes de 1990. A partir d’aquell any es posaren en marxa normes i lleis relacionades amb el territori. Entre els problemes que preocupen actualment, i que ja s’apuntaven en el document dels bisbes, assenyalà l’abandonament del sòl rústic, el subministrament d’aigua, la manca d’espais de cohesió social, l’augment de la població i l’increment de les places turístiques, que han experimentat un creixement del 200 %.

També afirmà que les illes constitueixen un territori singular que ha funcionat com un laboratori d’experiències. En relació amb la balearització, tema de la seva tesi doctoral, assenyalà que les seves conseqüències s’han anat manifestant al llarg dels anys.

Per la seva banda, Mons. Taltavull parlà de la necessitat de reflexionar sobre diversos aspectes, com ara la propietat privada enfront dels espais públics, l’interès particular enfront del bé comú i els béns materials enfront dels espirituals i culturals. Així mateix, destacà la necessitat d’educar en la responsabilitat ecològica.

Biel Horrach afirmà que és necessari un canvi d’estil de vida, ja que, si es fa malbé el paisatge, s’acabarà perjudicant el turisme. Proposà replantejar el model turístic i fer estudis sobre els possibles efectes positius del turisme en el territori.

En aquest sentit, parlà del projecte de Cala Major, en el qual s’ha estat analitzant l’impacte del turisme sobre els treballadors, i no únicament sobre el territori. També es referí a l’adaptació al canvi climàtic mitjançant sistemes naturals i a l’apoderament de la ciutadania en la recuperació del territori.

Un compromís compartit amb la conservació de les illes

Durant la trobada, Mons. Sebastià Taltavull llegí la cloenda de la Carta de 1990, adreçada a polítics, científics, educadors, pares i mares, treballadors i empresaris turístics, així com als moviments de defensa de la natura. El text els demana participació i compromís en la conservació, defensa i promoció dels valors ecològics i de la dignitat de la persona humana.

Finalment, s’obrí un torn de preguntes i intervencions del públic. Durant el diàleg es destacà que, a tots els problemes assenyalats a la carta, s’hi ha afegit avui el canvi climàtic. Entre els reptes actuals es mencionaren la necessitat de decreixement i un millor repartiment de la riquesa que genera el turisme.