La seu de la Fundación Pablo VI acollí el dissabte 11 de juny l’assemblea final del Sínode a Espanya, que reuní representants de totes les diòcesis, de les congregacions religioses, de moviments i dels distints grups eclesials.

Durant la trobada es presentà la síntesi dels treballs sinodals, hi hagué temps per al discerniment personal i comunitari: reflexió personal, reunions de grup; testimonis i lectura final de la síntesi de l’Església a Espanya al Sínode i votació del text en la seva globalitat. L’Assemblea nacional acabà amb una Missa presidida pel cardenal Joan Josep Omella, president de la Conferència Episcopal.

En aquest camí compartit han participat a Espanya 14.000 grups sinodales que han implicat més de 215.000 persones, en la seva major part laics, també consagrats, religiosos, sacerdots i bisbes. S’hi han involucrat les 70 diòcesis, amb 13.500 grups parroquials, nombroses congregacions religioses i 11 CONFER regionals, 215 monestirs de clausura, 20 Càritas diocesanes, 37 moviments i associacions laicals, 21 instituts seculars.

Respecte dels temes que han tingut més incidència en aquest procés sinodal, destaquen el paper dels laics, especialment el de la dona, en els òrgans de responsabilitat i de decisió dins l’Església; els abusos sexuals, de poder i de consciència a l’Església, manifestant la necessitat de perdó, acompanyament i reparació; i la necessitat d’institucionalitzar i potenciar els ministeris laicals.

A més, s’ha cridat l’atenció sobre la importància que l’Església tengui una mirada específica respecte de la diversitat. L’Església s’ofereix de manera especial a aquelles persones que se senten a les perifèries pel seu origen ètnic, per la seva situació familiar o econòmica o per la seva orientació sexual.

Tres crides entrellaçades: Sinodalitat, participació i superar el clericalisme

En les aportacions dels grups de treball es resumeixen tres crides entrellaçades entre si. Créixer en sinodalitat, el que exigeix formació en sinodalitat, capacitat d’acolliment, escolta activa, comprensió, acompanyament i discerniment. Donar cabuda a les preguntes amb la finalitat de conèixer, a partir de l’escolta oberta a les aportacions de tots, el pla de Déu per a aquest temps i per a aquest lloc.

Promoure la participació dels laics, començant per definir els assumptes respecte dels quals les seves participacions tenen caràcter decisori, especialment en aquells camps que són més propis de la seva vocació en el món.

I superar el clericalisme, compartint responsabilitats, la qual cosa també implica, a vegades, vèncer la passivitat i la falta d’implicació de molts fidels laics en l’edificació de l’Església.